Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/46

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

nacionals, sinó que té també un pensament nacional, y va passant per devant dels nostres ulls un rosari de grans homes de la nostra terra y de cada un ens fa veure com tradueix y actúa quelcom comú, permanent, desconegut, semblant al esperit nacional que infanta el dret y la llengua, semblant al caràcter nacional que traspúa en les obres dels artistes.
 Ben clarament dibuixava tot això en la nostra ànima la concepció novella. Però ens estrnyava que'l conjunt, la síntesi que vèyem feta, no la vegessen també els meteixos que ens la presentaven. Y no la veyen. En tots ells, al costat del pensament capital que recullíem com or fí, hi trobàvem la farda que'l cubría, desferra de les construccions que ells meteixos feyen caure. Probàvem devegades de posarlos devant del mirall de la nostra llògica que reflectava el conjunt de l'obra feta, y no la regonexíen.
 Però nosaltres no duptavem, no. Nosaltres vèyem l'esperit nacional, el caràcter nacional, el pensament nacional; vèyem el dret, vèyem la llengua; y de llengua, dret y organisme, de pensament y caràcter y esperit nacionals, en trèyem la Nació, això és, una societat de gent que parlen una llengua propia y tenen un meteix esperit que's