Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/7

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.





CAPITOL PRIMER



Introducció


 Cada any la natura ens dona una imatge viva de lo que és el renaixement d'un poble. Cada any, l'hivern estronca la circulació de la vida, deixa nues de verdor les branques, cobreix la terra de neus y de gebrades.
 Més la mort és aparent. Les neus de les montanyes se fonen, engroixint els rius que porten a la plana la força acumulada de geleres y congestes; la terra sent penetrar per totes ses molècules, la humitat amorosa de l'aigua que feconda; sota la crosta de les glaçades o el gruix protector de neu y gebre, les llevors tremolen y es clivellen, obrintse pera donar pas a la vida que revé; les velles soques dels arbres senten l'estremitut, l'esgarrifança que anuncia la nova pujada de la sava. Després el sol allarga els díes y entebiona l'aire; reculen les neus als bachs de les altes serres, l'oreig gronxa els sembrats