Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/72

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

cipis del xix va arribar al cim del seu esclat ab el triomf del doctrinarisme apriorista de la Revolució francesa, veritable apogeu del renaixement del cesarisme llatí, va provocar una reacció vigorosa que, iniciada ja de temps pels estudis d'alguns insignes pensadors, reb la empenta decissiva ab la gran revolució romàntica, poderosa girada d'idees y sentiments admirable per sa feconditat, per la universalitat de la seva influencia y per la gran varietat de matisos que la formaven. La gent d'Europa va sentirse de prompte fatigada de passejar l'esperit pels porxos de la clvilisació greco-llatina, el pes del convencionalisme clàssich li aixafava l'ànima, la fredor del artifici li arribava al cor; com dona histèrica, tan aviat sentía gran pler de riure com desitg invencible de plorar, y d'aqueix estat d'esperit, d'aqueix sentimentalisme malaltíg en que la sorprengué'l daltabaix del 1790, va neixer la anyorança del passat, la nostalgia de la vida de les primeres centuries, la set de rabejar l'esperit altra vegada en la misteriosa idealitat dels temples gòtichs, en que's passejava de petita, de transitar pels patis y les sales dels castells senyorials, de parlar les llengües populars que allavors se parlaven, de ferse ab gent com els rústechs soldats d'allavors,