les portes de totes les nacions, com a portantveu de la justicia universal y absoluta, del dret abstracte, dipositat en els alambíns de la raó dialèctica. El dret és un fruit de la conciencia del poble, que'l fà a sa semblança y segons ses necessitats; és un producte del esperit nacional, font de la vida tota del poble, principi y arrel de totes les manifestacions. No és obra arbitraria de la raó abstracta sinó substancia viva del organisme social, subjecte al procés del desenrotllo orgànich o de la evolució natural. Cada poble té'l seu dret, que és l'únich que s'enmotlla a les seves necessitats y respòn a la idiosincrasia del seu temperament. La conseqücncia llògica y indeclinable d'aquestes premises va tràures desseguida: allà aont hi ha sistemes jurídichs diferents hi ha també diferents pobles, diferentes nacionalitats. La nacionalitat és, donchs, també un criteri o sentiment jurídich original.
La conexió de la llengua ab el dret va ser un dels leit motive més constants de la escola històrica; són elements de la meteixa individualitat social concreta, producte de aquella meteixa força misteriosa. La llengua és també un producte natural, no'l resultat d'una convenció o del artifici del home. «Una llengua—deya l'Herder—és un tot or-
Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/77
Aquesta pàgina ha estat revisada.
