Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/84

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

reixía engendrant el dret, la que infantava les llengües y les marcava d'un segell característich, la que creava un art original, la que feya circular calor de vida pels teixits del organisme social. Els uns en deyen l'ànima del poble, els altres conciencia pública, molts esperit nacional.
 Els deixebles d'Herbart, fundador de la psicología moderna, s'encarregaren de la hermosa tasca d'estudiar l'esperit de les nacions fundant la Völkerpsychologie, o psicología dels pobles, ciencia endreçada a estudiar l'ànima de les races.
 Els pobles—segons aquesta gran escola— són principis espirituals. En va voldrà darsen una definició geogràfica, etnogràfica o filològica. El ser y essencia del poble estàn, no en les races ni en les llengües, sinó en les ànimes. La nacioalitat és, donchs un Volkgeist, un esperit social o públich.
 Totes aquestes grans corrents ideològiques, mogudes sovint per una tendencia exclusivista y parcial, acaben per trobarse y formarne una de sola, que resol en una unitat superior llurs antinomies.
 La idea de nacionalitat ve a ser la flor de tota aquesta elaboració científica. Cada una de les grans corrents examinades porta un element; no hem de fer més que agruparlos