Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/87

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

forta o dèbil, àgil o pesada, fina o barroera, estar inclinat a tals passions o vicis, o a tals cualitats o virtuts.
 Mes la raça no és la nacionalitat, per més que'n sía factor importantíssim. La estatuaria grega demostra fins a la evidencia que en el poble grech hi havía gents de tota mena: dolicocéfals y braquicéfals. Sócrates, Plató, Lysias, Eurípides, entre altres, pertanyen, evidentment, a una raça diferenta de la de Pericles, Milciades y Sòfocles; el Psiquis del museu de Nàpols, l'Ares y la Palas Atenea de la Gliptoteca da Munich, no tenen res de comú ab l'Axiokersos y Kasmilos del Vaticà ni ab l'Apolus Didimià de Kanacos de Sicione. En les obres d'Homer y de Píndar, lo meteix que en les dels historiadors, se trasparenta també la existencia d'una raça d'ulls blaus y cabells rossos y una raça de cabells negres y pell bruna. La meteixa varietat declaren els monuments egipcis; la meteixa's toba en totes les nacionalitats, per antigues que síen. Y en totes les nacionalitats d'ara, poch observador s'ha de ser pera no haverse adonat que hi ha de tot: testes semítiques, caps de bola, tipos germànichs, cranis allargats, matisos dels ulls, de la pell y dels cabells de totes menes.
 Y l'organisme, la llengua, el dret, l'art,