Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/8

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

d'impaciència. La seva veueta era dolça i persuasiva i amb tot això s'havia fet una simpatia que servia d'exemple. Perquè totes les mares deien a les seves filles:
 —Tingues sempre a la Ninons per model i cada vegada que vulguis fer una raresa o vulguis cridar o vulguis trencar una joguina, recorda't de la Ninons que mai ha fet res d'això i per això mateix tothom l'estima tant!
 Davant per davant de la casa del llenyater hi havia la casa d'un altre llenyater que també vivia amb la seva muller i amb una nena dels anys de la Ninons que es deia Nineta. Els seus camps es tocaven, però la Nineta era tot al revés de la Ninons. Sempre estava ofesa, sempre cridava, pegava als seus pares, deia coses desagradables a tothom i, és clar, ningú la volia. Ella sofria de veure's lletja i avorrida i tenia una furiosa enveja de la Ninons quan la veia tan bonica i tan estimada de tothom. Continuament li cercava raons i trobava motius per humiliar-la. Però com que per barallar-se han d'èsser dos, la Ninons feia l'orella sorda a les coses desagradables de la Nineta, i procurava no tenir-hi gaires paraules, tot i fent-li una amorosa rialleta per donar-li el bon dia o la bona nit.
 Quan la Nineta feia les seves rareses i se la sentia cridar contra els séus pobres pares, totes les mares deien a les seves filles: