Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/9

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 —Mira que si no fas força bondat i no t'assembles a la Ninons, la gent t'avorrirà com a la Nineta que un dia els dimonis se l'enduràn!..
 Però veus-aquí que la vida pacífica d'aquella bona gent va veure's tot de cop seriosament amenaçada. Va venir un hivern d'una cruesa no vista de molts anys. Va nevar i va ploure mesades senceres. Es varen sembrar les hortes amb grans treballs. Poc abans de poguer recollir el fruit de tants esforços les plujes varen fer eixir de mare el riu, i quan va baixar el nivell de les aigües els camps no eren més que un pedregoler improductiu.
 La fam va assolar a la bona gent del poble. Però on se va sentir més l'assot del temporal va ésser a casa de la Ninons. El riu s'els hi havia endut mitja casa, i el bestiar del corral i els graners i els estalvis de tota una vida de treball.
 A l'única habitació que els quedava d'allò que havia estat la seva casa, mentres la Ninons dormia sobre alguns brins de palla, el pare i la mare parlàven de la seva ruïna i d'allò que tindrien de fer temps a venir.
 I el pare deia:
 —No ens queda altre recurs que anar a captar!..
 I es mirava amb pena a la Ninons dormida en el seu recó, que devia somniar belles coses perque somreia deliciosament. I el pare va dir: