Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/96

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

espines i els ocells els hi calçaven també de besos. I tornava al castell a preparar el dinar del seu pare i li servia sense dir-li res i després tornava al seu recó de vora la cendra i menjava en el seu platet d'argila. Totes les grans estàncies del castell, allí on havia viscut com una princesa i havia mort la seva mare, estaven closes i la clau d'or de la seva infantesa feliç penjava del cinturó del seu pare com un joiell resplendent. I al costat d'aquell joiell hi penjava el fuet, que mai va tenir de brandar contra la seva filla, perquè les seves ordres eren complertes al peu de la lletra.
 I veus-aquí que un dia la Dolça va veure que el seu pare ensellava un cavall blanc i que s'en anava del castell. No li va dir res perquè, gràcies a la maledicció de la bruixa, s'havia oblidat completament d'ella.
 Díes i díes la pobreta ventafocs es va quedar sola en el gran castell. Prou hauria volgut penetrar a les estàncies on hi havia el record de la seva mare i la seva infantesa feliç, però el seu pare s'en havia endut la clau d'or. I va seguir la seva vida de sempre, anant a cercar el seu feix de llenya en el bosc matinal, vestida de pedaços, dormint a la vora del foc, entre la cendra freda d'aquella cuina abandonada en els soterranis del castell.
 Però, després que havia passat més d'un any que el seu pare havia partit dalt del seu