cavall blanc, veus-aquí que veu arribar una gran multitud d'homes d'armes que varen obrir totes les estàncies del castell i varen ornar les grans sales, a les quals ara a ella no li era permès entrar. Varen baixar el pont llevadiç, ornant-lo de garlandes de roses. La ventafocs va veure que havien portat remats de pagons lluminosos. I quan tot va estar disposat bellament com per una gran festa, varen pujar pel camí, muntades sobre cavalls blancs coberts de brocat, una gran multitud de dames lluminosament vestides. I darrera de tots va veure venir una gran llitera de camí coberta de robes d'or i de dins la llitera en va veure sortir al seu pare que semblava tot rejovenit i una dama de noble aspecte tota coberta de pedreries.
Aquella dama era la nova muller del comte de Rocasalada.
Tot això ho va veure la petita ventafocs des del seu recó. Ningú no va fer cas d'ella i el seu pare l'havia oblidada completament, gràcies a la maledicció de la vella bruixa. Es varen donar grans festes al castell i ningú no sabia que en una cuina que no ser via, oblidada al fons dels soterranis, hi vivia la pobreta Dolça la seva pobreta vida de ventafocs.
La nova comtessa de Rocasalada era una noble dama que sempre havia viscut a la cort dels reis, però que sabia un xic de
Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/97
Aquesta pàgina ha estat revisada.
