dré:-- ¡Senyó!-- Y ell dirá:-- Está bé!-- Y cap á la iglesia á que 'l senyó rectó 'ns casi. Confio que un cop casats continuarem al seu servey, perquè es lo que 'ls hi passa als solterons: no 's casan per no tenir amohinos y acaban per posarse á casa als criats y á las sevas donas. y devegadas fins á la seva família.
Tuy. ¿Y si don Tomás te digués que te 'n anessis?
Nan. Tú m'has dit que tens á la caxa d'ahorros...
Tuy. Setanta cinch duros y tres pessetas.
Nan. Jo 'n tinch vuytanta, que 'm guarda l'amo. Si fos cás posaríam un hostal y á la porta una taula ab aygua y anís. Ja 'ns l'acamparem, perquè jo per res m'apuro y sempre vaig endevant. Una vegada á Sevilla...
Tuy. ¿No 't recordas que m'has dit que no hi habias estat may á Sevilla?
Nan. Si no era á Sevilla era pe'ls envoltants.
Tuy. No oblidis que ets d'Altafulla.
Nan. ¿No es vritat Miquel, qu' es axerida la meva nuvia? Me'n vaig á plassa á veure si aquesta ha dexat res. ¡Au! Digueu á donya Maria que l'amo há sortit de bon mati perquè en Met de la Masia-alta está de cuidado, y que axis que torní vindrá á véurerla.
Miq. Está be. Adéu, general del ranxo.
Tuy. Eh tú.
Nan. Digui y mani la senyora.
Tuy. No vull que 't diguin general del ranxo.
Nan. Tampoch ho vull jo, pero m'ho diuhen sense volguerho.
Ant. Y ¿per qué no vuls que li digan?
Tuy. Perquè un cop casada ab ell, jo seria la generala.
Nan. ¿Y no ets ja la generala de las marmitas, cacerolas, fogons... y sobre tot del meu cor? Al mon no hi há una altra Tuyas, mes tampoch hi ha un altre Nando, y al estímarme demostras el bon gust. A la órden. Paso redoblado; ¡marchen! (Se'n va Nando imitant el toch de la cometa.)
ESCENA IV
MIQUEL, TUYAS y ANTONIA
Ant. Es un gran home en Nando: al poble, tothom se 'l estima.
Tuy. Ja es tart y vaig á la meva feyna.
Ant. ¿Está contenta la teva mestressa?
Tuy. Molt, y may endevinariaho per què. Perquè damunt de la portalada de la casa hi há un escut.
Miq. També hi es aquí. Miral.
Tuv. A n' ella tot lo que fá noblesa li agrada.
Ant. Has de saber que aquesta casa es de nobles.
