Tuy. ¿Sou nobles vosaltres?
Miq. Nosaltres no, però l'amo sí
Tuy. ¿Qui es l'amo?
Ant. Lo senyor metge.
Tuy. ¿L'amo de 'n Nando?
Miq. Lo mateix.
Tuy. ¿Cóm no viu aquí, sent la casa pairal?
Ant. S'hi perderia. No veus que es tot sol. Ademés, té una bona casa á la plassa. Los seus avis ja varen dexar aquesta per magatzem de grans, y 'ls meus la varen llogar. Com á nosaltres nos sobra puesto, cuan la teva mestressa 'ns vá fer proposar que li cedíssim tot lo pis, li várem dir que si
Miq. ¿Cóm es que ha vingut á passar aquí l' estiu?
Tuy. Ab reserva.
Ant. ¡Vols callar!
Tuy. No ho sé.
Ant. ¿Y axó m' ho dius ab reserva?
Tuy. Es un misteri aquesta vinguda, y sols hé pogut averiguar que la senyora, que es molt vanitosa, pero molt, y no 's recorda que há cusis camisas de munició...
ESCENA V
DITS y SENYOR TAYABAS y JANET, ab maleta y altre bulto.
Tay. (Haurá sentit lo dit per Tuyas.) ¡Bé, molt bé!
Jan. ¿Hont dexo axó? (Seguint al Senyor Tayabas, desitjós de donarli l'equipatje.)
Tuy. ¿Cuan ha arribat?
Tay. A punt per sentir com parlas mal de la senyora ab qui menjas el pá.
Tuy. No 'l menjo ab ella, perque donya Maria dina al menjador y jo á la cuina.
Jan. ¿Hont dexo axó?
Tay. Lo menjas d'ella que 't manté y 't dona soldada.
Tuy. No me la dona, la guanyo.
Jan. ¿Hont dexo axó?
Tay. Llevantli la pell y parlant de cosas de família, que deurias callar.
Jan. ¿Vol fé 'l favor de dirme ahont dexo axó?
Tay. ¡Espérat si pots! (Cremat.) Per aquesta, passi; però si un' altre vedaga; --dich vegada,-- te sento parlar del que no deus, del que no t' interessa, del que no t'importa, aviso á donya Maria, que 't plantará al raqué, --dich al carrer.
Jan. ¿Hont dexo axó?
Tuy. ¿Qué 's creu que ploraria?
Tay. Axó tú ho sabrás.
Tuy. ¿Qué 's creu que no trobaria ahont servir?
Tay. Axó es assumpto teu.
