Ant. Ben dit, senyor...
Tay. Tayabas.
Ant. La cuinera te la llengua molla.
Tay. Sí senyora, y la llengua s'ha de semblar á l'arròs que no es bó moll, sinó axut. Que prengui exemple de mi. Si jo os digués que donya Maria, viuda Marqués, la senyora que vos ha llogat la casa per pasarhi l'istiu ab lo seu fill don Mariano, era cuan jove la Marieta, una pobrissona, filla d'un botigueret que tenia á la tenda mes misèria que género ¿no es cert que faria mal de dirho?
Miq. i Ant. ¡Sí, senyor!
Tay. Donchs per xó ho callo. Item mes; si jo os contés que la Marieta 's casá ab en Marqués, un fadrinet, que á forsa de treball, honradés, estalvi é inteligencia, y ajudat per las bonas condicions de la mullé, vá arribar á ser un dels primers frabicants --dich fabricants-- de Barcelona; si afegis que la Marieta se va convertir en donya Maria, ¿no es cert que os contaria cosas de las que ningú en té res que fer?
Miq. i Ant. ¡Sí, senyor!
Tay. Donchs per xó no las conto. Item més. Si jo os digués que donya Maria está molt disgustada ab lo seu fill, ¿no es cert que os enteraria de lo que dech callar?
Miq. i Ant. ¡Sí, senyor!
Tay. Donchs per xó m'ho reservo! Item més; si jo os contés que las contrarietats han posat malalta á donya Maria y que ha vingut á aquet poble per treure al seu fill de Barcelona y recobrar lo perdut repòs, ¿no es cert que faria mal, molt mal, enterantvos del que no os interessa, ni en teniu res que fer?
Miq. i Ant. ¡Sí, senyor!
Tay. Donchs per xó m'ho callo: y ara compendréu perque m'indigna que la cuinera vos hagi esplicat aquestas cosas.
Miq. Ah, no, senyor Tabayas...
Tay. Tayabas, per servirvos...
Miq. No senyor per servirvos, --Tayabas, perdoni-- la cuinera no 'ns habia dit res d'axó.
Tay. ¿No?
Ant. No, senyor Bayasta.
Tay. Tayabas. Donchs si ella no vós ho ha contat, ¿per qui ho habéu sabut?
Miq. Per vostè que 'ns ho ha dit.
Tay. ¿Jo? ¿Cuán ho he dit?
Ant. Ara mateix.
Tay. ¡Jo 'm pensava que ho sabiho!
Miq. ¡Res!
