Miq. Jo 'ls hi vendré.
Tay. Se busca un del poble ben llest.
Miq. En Janet servirá, senyor Tabayas.
Tay. Tayabas. Li dihéu ahont anéu á cassar; en Janet, què estará amagat, al veurhos aprop, fica la má al sach, treu un cunill; los gossos lladran, don Mariano apunta y pim, pam, foch...
Miq. Y cunill mort.
Tay. No, conill viu, perquè de segú que no 'l toca.
Miq. Y si 'n mata un se descubrirá la embustería, perque al menjarlo conexerá que es cunill casolá, puig en lloch de sabé á romaní y farigola, tindrá gust d'ensiam y fullas de col.
Mar. Axó ho arreglará la cuynera. Tuyas.
ESCENA X
DITS y TUYAS
Tuy. Mana senyora. Aquí 1'hi porto l'ou del dia desfet ab Jerez. (Li dona 'l vas que comensa á beurer donya Maria, --a Miquel baix.)
Escoltéu; ¿que son estantissas las gallinas que ponen aquestos ous?
Miq. ¿Per qué ho preguntas?
Tuy. Perqué 'l primer que he trencat pudía.
Miq. No 'ns comprometis.
Mar. Aquestos sí que son ous frescos. Escolta cuinera; ¿t'empenyas en fer un cunill de bosch d'un cunill casolá?
Tuy. Ja ho crech, senyora, y fins d'un gat ne faré una llebra y se l menjará sense que ho conegui.
Mar. Vés putinera. Súrtam del devant (Se'n va Tuyas.)
Miq. Jo aniré á veure si trobo á en Janet per arreglar axó de la cassera. (Se'n va ab Antònia.)
ESCENA XI
SENYOR TAYABAS y DONYA MARIA
Tay. ¿Cóm li proba la estada al poble?
Mar. ¿Cóm vol que estiga bé? Tinch molta debilitat.
Tay. S'ha d'alimentar.
Mar. Tinch molta desgana.
Tay. Ha de menjar.
Mar, Senyor Tayabas, digui: ¿ha complert lo meu encárrech?
Tay. Al peu de la lletra. Qui podia donarme noticias dels amors del seu fill, es en Lluis, que com vostè sab es lo millor amich de don Mariano, perquè per
