MARº. Per Deu mamá, que es una noya honrada.
Mar. La filla d'un botigueret.
MARº. Per menos vá comensar lo meu pare.
Mar. Oféns la seva memoria al recordarho.
MARº. La honro, perquè ell tenia á molt d'orgull haber arribat á tant, siguent res, á forsa de treball.
Mar. No torném la vista enrera y atenemse al present per millorarlo. A tu 't correspon una noya rica.
MARº. Gracias á Deu tot nos sobra, mamá. Tenim bens y, á més, la fábrica, que sempre millora.
Mar. Encara se'n podria prescindir de la riquesa si la noya ab qui 't casis fos d'una classe més elevada que la nostra. Un escut d'armas á las targetas de visita hi escau bé.
MARº. ¡Un escut d'armas! Ja m'agradaria haber nascut duch de Medinaceli ó conde de Tendilla, mes m'acontento ab lo que soch, y preferexo ser respectat ab lo nom dels meus pares á fer riure ab un títol que no hé guanyat.
Mar. ¡Ets incorretgible! Tu m'has de matar. Las tevas ideas son las de un cap sense cervell.
MARº. (¡Válgam Deu!) (S'assenta. Pausa.)
Mar. Per mi, tot es poch per tú; y per tú, tot es massa,
MARº. Ditxós qui 's contenta ab poch.
Mar. ¿No t'agradaria tenir una casa com aquesta?
MARº. No hi veig res de particular.
Mar. Perque sols pensas ab qui no haurias de pensar y no 't fixas en res.
MARº. Bé ¿qué hi ha aqui de notable?
Mar. L'escut de noblesa damunt la porta. Estem en una casa de nobles.
MARº. Y com l'hem llogada per l'istiu, som nobles d'istiu y de llogué.
Mar. Ab tú no 's pot parlar.
MARº. ¿Qué vol que 'm casi ab l'escut de noblesa?
Mar. Si l'amo d'aquesta casa tingués una filla única ¿per qué no? Però es un solterón.
MARº. ¡Gracias siguin dadas á Deu! perquè si s'hagués casat y tingués una filla, es de témer que s'empenyés en casarme ab ella.
Mar. Es impossible fer carrera de tú. Jo desitjo ferte un senyor.
MARº. A vostè li hauria agradat que jo, en lloch de treballar á la fábrica ...
Mar. Lo teu pare guanyá perque viscas sense treballar.
MARº. Si tot s'acabés ab mi, sí; mes si jo, com 'ls fills de tants altres fabricants, fos advocat, no serviria ni per advocat ni per fabricant: acabaria per gastar lo capital guanyat pe'ls meus pares, y la herència dels meus fills fora la miseria. Fixis en lo que dich hi trobará la explicació de la ruina de tantas casas de Barcelona, pochs anys fá poderosas. Jo desitjo treballar com lo meu pare; soch modest.
Mar. Fins á l'extrem de volguerte casá... ¿Ab qui? ¿Ab qui?
MARº. Ab una noya bona, honrada, treballadora.
