Mar. Casarse 'l meu fill ab una menestralota. ¡May! ¡No hi pensis! ¡May!
ESCENA XIV
DITS, MIQUEL y JANET
Miq. (Sense veurer á Mariano.) Senyora, aqui li porto á n' en Janet.
Mar. ¿Y qui es en Janet?
Jan. ¿No 'm conex, senyora? Jo soch en Janet que servexo per tot y trech d'apuros á tothom. En Miquel m'ha dit lo de la cassera, m' há esplicat bé la llissó, y ja 'm té disposat ab lo sach plé de cunills casolans y á dexarlos anar un á un perqué 'l seu fill els hi tiri prenentlos per conills de bosch. ¡Ja veurá com enganyarem á don Mariano!
MARº. ¿Voleu dir que m'enganyareu?
Miq. ¡Bona l'hem feta!
Mar. ¡Vos heu lluhit!
Jan. ¡Si que l'hem feta! ¿Pero home, qui no li feya dir que era aqui y no l'hauríam esgarrada?
Miq. La culpa la té aquet.
Jan. Vos, perqué m'heu portat aquí per dir á donya Maria...
Mar. La culpa no la té ningú y prou.
MARº. Es lo millor que no la tingui ningú. Mamá; vaig al cuarto á enterarme de las cartas. (Se'n va.)
Jan. ¿Jo ja no dech tenir res que fer aquí?
Miq. No; massa has fet.
Jan. Donchs me'n vaig. (S'en va.)
ESCENA XV
DONYA MARIA, MIQUEL
Mar. Miquel ¿no heu dit al metje que vingués?
Miq. Sí, senyora, mes há enviat al criat per dir que há degut anar de bon mati á una masia d'ahont l'han cridat ab urgencia.
Mar. Me sembla que sent jo qui 'l cridava, hauria degut venir primer aquí.
Miq. No fá distincions entre richs y pobres, y dona sempre la preferencia als malalts de més cuidado, encara que no 'l paguin. Si li paguessin totas las visitas que fá ¡no 'n tindria pochs de diners!
Mar. ¿Y si no 'l pagan?
Miq. En paus. Y moltas vegadas fá la visita, paga la visita y dona pe'l caldo. Axó si, digui mal de don Tomás al poble y veurá que fins las pedras l'escridassa.
