Tom. També á Roma. Londres, Viena, y en cuan á Espanya, no hi há punt d'ella que no 'l conegui.
Mar. ¿També ha estat á Madrit?
Tom. Hi hé viscut deu anys.
Mar. Aquets viatjes sols los fán los que son molt richs ó 'ls soldats.
Tom. Endevino 'l seu pensament: com aquet metje de poble no es molt rich, haurá servit al Rey. Sí senyora; hé pertenescut al exércit.
Mar. (¡Un soldat!)
Tom. Tornant á la cuestió ¿ahont l'he vista á vosté? perqué 'l seu nom no m'es desconegut.
Mar. No m'ho explico, perqué sent soldat vosté no debia frecuentar las reunions. Lo meu marit era persona molt considerada á Barcelona y sempre hem estat relacionats ab lo principal. Los dimecres, qu' es lo dia destinat per rebrer visitas, devegadas hi há sis ó vuyt cotxes á la porta, alguns ab escuts d'armas, perqué també 'm tracto ab l'aristocracia. A propòsit: ¿vosté vá comprar á algun noble aquesta casa? L'escut de armas...
Tom. Es dels barons de Maforta.
Mar. ¿Cóm se la varen vendre?
Tom. No la vengueren. Los meus antepassats guanyaren aquet títol, que 'ls hi doná don Jaume á la conquista de Valencia.
Mar. ¿No es aquell rey de pedra que hi há á casa la ciutat de Barcelona?
Tom. Lo mateix, senyora.
Mar. ¿Y ara vosté té 'l títol?
Tom. No senyora, perqué la casa vingué molt á menos y ja fá dos generacions que, per no pagar los drets al Estat, no 'l tenim. Jo 'm trobo, gracias á Deu, en situació de tréurel, però me sembla que nó tinch prou per figurar en l'aristocrácia. Cuan era estudiant... ¡Ah! ¡ja hi caich! Ja ho crech que la conech y vosté també á mi. Me permet sentarme.
Mar. Vosté mana aquí.
Tom. May allí ahont siga vosté. Me donaré per honrat obehint.
Mar. (¿Quí ho diria que hagués menjat ranxo?) ¿Hont m'há vist? ¿Potser al Liceo?
Tom. Res de Liceo, ni d'aristocracia. Parlo de molt temps enrera; de cuan jo era estudiant y vosté ajudava al pobre del seu pare cusint camisas, que per cert l'hi pagaban molt malament.
Mar. ¡Senyor meu! (Alsantse. També don Tomás.) ¡Hi ha recorts que son inoportuns!
Tom. Senyora, perdónim si la hé molestada, però jo creya que honrava á una filla lo recort d'haber treballat molt perqué res faltés al seu pare.
Mar. Baix aquet punt de vista, sí.
Tom. No tinch cap interés en continuar aquesta conversa. L'estudiant que vivia al segon pis de la casa hont lo seu pare tenia la botigueta, desapareix, y aquí té 'l' metje que desitja saber perqué l'há cridat.
