Vés al contingut

Pàgina:La neboda (1900).djvu/26

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ESCENA II

DITS y NANDO ab un cistell de fruyta.

Nan. ¿Conspiréu?

Miq. ¿Ets tú, general del ranxo?

Tuy. Home, no t'ho dexis dir general del ranxo.

Nan. ¡Fresch estaria si m'enfadés! Als pobles hi há la mala costum de no dir lo nom, sinó 'l motiu. Al ferrer, que de tant vell no pot arrossegar los peus, li diuhen l'avi Sardana, y 'l seu fill es l'hereu Sardana, y la nora, la jove Sardana; al fusté, que sempre parla ab finura y diu: senyoreta, miqueta, tristeta, ben fateta y te veu de pastetas ensucradas, li dihuen en Terramoto; lo flaquer es en Xurrimpangis; á la plats y ollas, que fins crida enfadada per donar lo bon dia, li dihém la tia Melis. Al moliné li diuhen en Paperina, y 'l' seu noy es l'hereu Paperina, y la filla, la noya de'n Paperina, y tots son paperinas á la familia. A mi 'm diuhen lo general del ranxo y, general del ranxo 'm que- daré.

Miq. ¿Sabs per qué li diuhen?

Nan. Lo senyor sol dir en broma que es general de metjes, y com jo hé estat lo seu assistent, un dia no sé qui va dir: --Si l' amo es general de metjes, l'assistent es general del ranxo-- y ja n'hi vá haber prou. ¿Hont es donya Maria?

Ant. ¿Qué li portas?

Nan. Aquet cistell de fruyta que li envia la Ramoneta, la neboda de don Tomás. De bon mati ja era á l' hort, escullint lo millor dels fruyters per obsequiar á la senyora.

Tuy. Es molt guapa la neboda del senyor metje.

Nan. També ho ets tú.

Miq. ¿Será casament?

Nan. Si aquesta no se'n desdiu.

Tuy. Jo sols tinch una paraula.

Nan. Mira que 't pots donar per ditxosa per haber lograt enamorarme. Miréume bé. ¡A mi!

Tuy. ¡No 'n parlem més!

Nan. Si tú no sabs qui soch jo. Cuan vaig sortir de casa per carregar ab lo fusell y la motxilla, al poble hi vá haber un ayguat produhit per las llágrimas de las noyas que de mi estavan enamoradas.

Miq. ¿Y 's vá negar molta gent?

Nan. Ningú, perquè 'l poble está en un turó.

Miq. Sort d'axó.

Tuy. Nando, no viatgis per Andalucia.

Nan. Lo meu uniforme era una xarxa que arrastraba lo cor de las noyas. A Castella, á Valencia, á Navarra y á tots los barris de Espanya ¡cuántas son las que encara 's recordan de 'n Nando. Aneu á un