poble, siga de llevant ó de ponent; crideu: en Nando há arribat, y veureu sortir á las finestras totas las noyas casadoras per mirarme. ¡Si n'hé rebudas de cartas ab corts atravessats per fletxas! Ne tenia tantas, que un dia que no trobava carbó ni llenya per fer lo ranxo del batalló, me vaig servir de las cartas per fer bullir las marmitas y encara 'n varen sobrar.
Tuy. ¡Qué ets embustero, Nando!
Nan. No, embustero, no.
Miq. Molt exagerat.
Nan. Molt, tampoch, un xiquet pot ser sí, y encara no n'estich segú.
Ant. Digas Nando ¿cóm es que han vingut don Anselm, germá del senyor metje y la Ramoneta?
Nan. Don Tomás vá escriurer al seu germá dihentli que vinguessin...
Miq. ¿Per qué 'ls há fet venir?
Nan. Voleu qu' estiga molt enterat y jo sols ho estich del que menja don Tomás, perqué soch l'ajuda de cámara, cuiné, criat, tot d'una pessa. Si la senyoreta está molt al poble, me desacredito, perqué 's fica á la cuina y disposa, dihentme que jo sols se fé menjar de soldat. Però m'ho diu ab aquella cara riallera que Deu li há donat, y no hi há manera d'enfadarse. Ahir lo senyor li vá respondre que jo seria sempre per ell lo cuiné més excelent del mon, perqué gracias á mi es excelentíssim senyor: es á dir, li varen donar la gran creu.
Tuy. ¿Ja hi tornen, Nando?. . .
Miq. ¿Per algun fet de guerra?
Nan. Ja n'há sentidas de balas, però no há guanyat á las batallas lo vuecencia; ja n'há prestat de serveys, més no valgueren per tant. En cambi un dia que dinava ab lo ministre de la guerra, la senyora ministressa, ó siga la dona del ministre, que era filla de Tarragona, de Torredembarra, vá dir que no hi había plat com lo bacallá ab romesco y que feya molt temps que desitjava menjarne y no podia, perqué no trobava qui 'l sapigués fer. Lo meu assistent, digué l'amo, es d'Altafulla, y 'l fá tant bó que un s'hi xucla 'ls dits.
Tuy. No ho diria, perqué ningú 's xucla 'ls dits dinant ab gent fina.
Nan. Una cosa parescuda. L'amo vá convidar á esmorsar al ministre y á la ministra, y 'm dona ordre de que fassi bacallá ab romesco. ¡M'hi vaig lluhir! ¡Se'n varen atipar! --Es tant excelent, digué 'l ministre, qué si 'l cuiné no fos soldat merexeria que la excelencia del bacallá passés á n' ell y fós excelentíssim. --Fés excelentíssim al seu amo, á don Tomás, digué la ministra. --Sí que ho será, respongué rihent lo ministre. --Y als pochs dias li plantan al clatell lo decret fentlo excelentíssim senyor per mérits de guera, però la veritat es que el mérit fou del bacallá ab romesco.
