Vés al contingut

Pàgina:La neboda (1900).djvu/28

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Tuy. Me sembla, Nando...

Miq. ¿Es cert lo que 'ns contas?

Nan. ¡Uy! Se guanyan més condecoracions guisant bacallá ab romesco que per serveys fets á la pátria. Ja sabeu que jo no exagero may.

Tuy. Menos cuan parlas del lloro que hi há á la torre del or de Sevilla.

Nan. Tampoch, perqué m'ho varen contar.

Miq. Escoltantlo, no fem feyna.

Tuy. Y tanta com n'hi há. Aneu á buscar los balancins que han portat de Barcelona y pujéulos. ¡La senyora!

Ant. Aném, que no 'ns vegi sense fer res.

Tuy. Adéu, Nando. (Se'n van Miquel y Antonia pe 'l foro. Tuyas per la esquerra.)

ESCENA III

NANDO y DONYA MARIA

Mar. ¿Cóm estan á casa, Fernando?

Nan. Bé, y gracias, donya Maria. M'han encarregat, en particular l'amo, que la saludés y li preguntés com se troba.

Mar. No massa bé. Aquesta nit l'hé passada malament.

Nan. (Prou l'há passada d'un son, però lo que vol es que la visiti 'l metje.) Sí que ho sento. ¡La senyoreta me fá portarli aquet cistell de fruyta!

Mar. ¡Cóm se recorda de mí!

Nan. Sempre.

Mar. Dónali las gracias y digali que l'espero.

Nan. Aquet mati vindrá ab lo seu oncle. Don Tomás parla molt de vosté.

Mar. (Molt d'interés.) ¿Qué 'n diu?

Nan. ¡Válgam Deu! ¿Còm li diré sense oféndrela?

Mar. ¿Parla mal de mi?

Nan. ¡Qué n'ha de parlar mal!

Mar. ¿Y 'l que 'n díga bé, m'há d'oféndrer?

Nan. Es que una cosa es sentirho al general y altre que ho repetexi l'asistent. Diu que vosté es molt bona y amable.

Mar. Gracias.

Nan. Y... ¿ho dich?

Mar. Digaho.

Nan. Molt guapassa.

Mar. ¡No tant! ¡No tant!

Nan. (¡Com li agrada lo que li hé dit!) Tots desitjan saludar á don Mariano.

Mar. Arriba aquet mati del viatge que ha fet per assumptos de la fábrica. Per cert vá sortir d'aqui la vigilia de arribar la senyoreta y 'l seu pare; de modo que no 'ls coneix.

Nan. ¿Té res que manarme?

Mar. Gracias. ¡Tuyas!