Mar. No hi há que fiar. Tinch por de que al anar á Barcelona en Mariano, l'hagi vista.
Tay. Es de témer, senyora, es de témer.
Mar. No hi há manera de que oblidi á aquesta noya.
Tay. Avuy espero carta de la meva senyora en la que 'm dirá lo que hagi averiguat.
Mar. Axís que la rebi, diguimho.
Tay. No pot tardar, perqué porta 'l correo la matexa tartana ab que vindrá don Mariano.
Mar. Está bé.
Tay. Ara, si vosté ho permet, aniré á pendre xocalota,
--dich, colaxata, dich xocolata, --perqué encara
estich en dejú.
Mar. Tuyas, ves á servir el colaxata... Senyor Tayabas, sentintlo una acaba per capgirar las paraulas: serveix el xocolate al senyor Tayabas y torna desseguit á acabar d'arreglar la sala.
Tuy. Está bé. (Se'n vá Tuyas.)
ESCENA VI
DONYA MARIA, SENYOR TAYABAS, al final TUYAS
Mar. ¿Hont l'ha arreplegada la costúm de capgirar las paraulas?
Tay. ¡No me'n parli, donya Maria! A n' aquella edad en que un no es noy ni home y per senyalarse se fan moltas bestiesas, várem donar en la grácia de trasposar las las sílabas creyent que axó era molt divertit, ¡costum que me'n ha donat de disgustos! perqué no l'hé poguda perdrer per complert. Vaig entrar d'aprenent á casa al senyor Comí...
Mar. Crech que era home d'un génit inaguantable.
Tay. Sols ho sab qui l'há aguantat. ¡Desgraciat del que 's quexava! Un dia la cuinera, que estava enamorada d'un municipal de caballeria y sols ab ell pensava, vá baxar á la tenda per arròs per nosaltres y escayola pe 'l' canari. Vá trobar al municipal, y pensant ab ell vá omplir d'arròs la menjadora del canari y vá tirar l'escayola á l' olla. ¡Figuris l'alborot que várem armar los aprenents al veurer que 'ns donavan sopa d'escayola. Al sentirlo, puja 'l senyor Comí, cremat com de costum, y jo presentantli la sopera vaig dirli: --¿Quí menja axó, senyor Comí? --Més capgiro 'l seu nóm y li dich: --¿Qui menja axò, senyor Mico?
Mar. ¿Y qué va passar?
Tay. Vaig baxar los escalons de cuatre en cuatre, perqué ell me perseguia bramant com una fera, y may més he tornat á pujarlos,
TuY. L'espera 'l xocolate.
Tay. Ab permís de vosté. (Se'n vá.)
