Vés al contingut

Pàgina:La neboda (1900).djvu/31

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ESCENA VII

DONYA MARÍA, TUYAS, MIQUEL y ANTONIA

Los dos últims cada un ab un balancí.

Mar. ¿Ja porteu las mecedoras?

Miq. ¿Mecedoras ne diuhen d'aquestas cadiras sense potas?

Mar. Poséulas aquí.

Ant. Deu me'n guart de sentarmhi. No s'están may quietas.

Miq. Mira Antonia, mira com ballan. (Fentlas gronxar.)

Mar. Senteushi.

Miq. No, que aniriam de clatells. ¡Ja ho veig que aquestas cadiras son una enganyifa!

Mar. ¿Há quedat bé la sala?

Ant. Sí senyora.

Miq. A nosaltres bé 'ns ho sembla. Hem posat las calaxeras hont nos ha dit, ho hem fregat tot. Aqui 'l canapé.

Mar. Está bé. ¡Ah! ¿Ja han portat las flors?

Miq. Bonas com vosté las vol, no n'hi ha al poble. Hem dit á n' en Janet que anés á trobar á n' en Badó, que es lo jardiner d'aquella casa que hi ha á un tiro de fusell, ab órdre de que porti un ram ben bonich y ben fí.

Mar. Está bé; poseu tot seguit las cortinas.

Miq. Sols falta la de la porta, que la posarem ara.

Mar. Dirigexo tú, Tuyas, que sabs com tinch las de casa. (Se'n va.)

Tuy. Molt bé, senyora.

ESCENA VIII

MIQUEL, ANTÒNIA, TUYAS

Ant. Qué es estrany que possin cortinas á la porta.

Tuy. A Barcelona es moda. Però dexemse de cortinas y digéu, Miquel, lo que voliaho contarnos cuan ha vingut en Nando.

Miq. A condició, Tuyas, de que encara que ho digui, jo no hauré dit res, perque si no fós cert lo que 's diu, no vull que donya Maria s'enfadi si arriba á enterarse de que jo he parlat.

Tuy. Descuidéu: y ademés me sembla que 'l que voléu dirme ja ho sé.

Miq. Donchs si ho sabs, digamho tu, y axís si arriba á oidos de la senyora, resultará que jo no t'ho hauré dit á tú, sinó tú á mi, lo cual será molt diferent.