Tay. Jo no hé dit res, jo soch molt revessat,--dich reservat; -- y 'l que vosaltres voleu fer, es comprometrem. La principal culpable de tots aquets enredos, ets tú.
Tuy. Senyor Tayabas, déxim está en pau.
Tay. Tú ets qui encén lo foch.
Tuy. Vosté que proporciona 'l carbó, 'ls encenalls, lo misto y fins lo ventall.
Tay. Cuinera atrevida, casi 'm dius xerraire á mi, á qui á estudi ja 'm deyan lo mut, perqué de noy ja hé estat molt reservat! ¿No es veritat que sabeu per ella, que don Mariano está enamoret de la filla d' un botigueret?
Miq. No senyor, ho sabem per vosté.
Tay. ¡Miquel!
Ant. ¡Si acaba de dirnosho!
Tay. ¡També vos Antonia!
Tuy. Per vosté.
Tay. ¡Tuyas, tú ets la culpable!
Tuy. Vosté que 'ns ha enterat del que no sabiam.
Tay. ¡Tuyas! ¡Tuyas! ¡Tú has sigut!
Tuy. Vosté, vosté y vosté. Y si la senyora ho sab...
Tay. ¡Tuyas! ¡Tuyas! ¡Tuyas!
Miq. Calmis, senyor Tabola.
Tay. Lo que vosaltres voleu es comprometram y salvarvos, tirantme las culpas á mi. ¡Pobres de vosaltres si ho dich á donya Maria!
Tuy. Dígali lo que vulga y no 'ns atabali més.
Tay. ¡Me'n vaig' indignat, indignat, indignat!
Miq. Però, senyor Estoballas...
Tay. ¡Senyor Toballons! (Se'n vá molt cremat.)
ESCENA X
MIQUEL, ANTONIA y TUYAS
Ant. ¡Ja 'n sabem un altre que no la sabíam!
Tuy. Vejám si ara podrém acabar la nostra conversa. Digueu, Miquel.
Miq. No, tú, ó be jo, perque com al poble no 's parla d'altre cosa, no diré cap secret. La teva mestressa s' há enamorat del senyor metge.
Tuy. Y 'l senyor metge de donya Maria.
Ant. Y tothora diu que 's casan.
Tuy. Be s'ho pensa en Nando.
Ant. Y si casats los amos...
Miq. Se casan los criats...
Tuy. No fora extrany que continuessim al seu servey...
Miq. Per xó 't deya que no pensavas posar fonda ni hostal.
Tuy. Endevinat.
Miq. Y 'l cás es, segons nos ha contat lo senyo Tayabas, que la senyora vol casarse, però no vol que 's casi 'l seu fill.