Ant. Ella sabrá perqué.
Tuy. Deu ser pobre la núvia.
Miq. ¿Qué hi fá si es bona noya i don Mariano l'estima?
ESCENA XI
DITS y DON MARIANO, ab un sach de viatje a la má.
Marº. ¿A qui estimo jo? (Tots quedan parats y confosos.)
Miq. ¿Ja ha tornat de viatje, senyoret?
Ant. ¿Còm l'ha probat?
Tuy. ¿Voldrá pendre xacolata ó cafè ab llet?
Marº. ¿A qui estimo jo?
Miq. Veurá, nosaltres deyam... Ni me'n recordo bé del que deyam.
Ant. Parlavam per parlar.
Marº. Cuan torni á parlar per parlar, fará 'l favor de no donalshi assunto á costa meva. (A Tuyas.)
Tuy. Don Mariano, jo no 'ls hi he dit res. ¿Heu sabut per mi que la seva mamá no vol que 's casi?
Marº. ¡Tuyas!
Miq. ¡No ho ha dit ella!
Marº. No pot haber sigut ningú mès.
Ant. Veurá; aqui hi ha algun altre que també pot saberho.
Marº. ¿Algún altre? ¡Sols hi ha 'l senyor Tayabas!
Miq. Jo no he dit que hagi estat ell.
Ant. ¿Si vostè ho ha endevinat, què hi podem fer nosaltres?
Marº. Entri axó al meu cuarto. (Donant lo sach de má á la Tuyas.) Digui al senyor Tayabas que desitjo parlarli y que m'esperi aquí. Vaig á veure á la mamá. [Se'n van ell y Tuyas.)
ESCENA XII
MIQUEL, ANTONIA, JANET ah un ram de flors.
Ant. ¡Ay pobre senyor Estoballas, quina pedregada se li espera!
Miq. Nosaltres no ho hem dit que hagi sigut ell.
Jan. Aqui porto 'l ram. .
Miq. ¡Qué es bonich!
Ant. Ja li agradará á la senyora.
Jan. ¿Sabèu per qui 'l vol? Per la neboda del metge.
Ant. Donya Maria n'está enamorada d'aquesta noya.
Jan. Però més que de la neboda ho está del oncle. ¿Sabeu que al poble 's diu que don Tomás ha fet venir al seu germá per dirli que 's casa ab donya Maria?
Miq. Bé; ¿pero es cert que 's casa?
