Vosté, á qui tant estimo. (Estornuda seguit.) Dispensi, don Mariano.
Marº. Está dispensat... y avisat. (Se'n va.)
Tay. Vaig á tirarme aygua al nás perqué... (Continua estornudant.)
ESCENA XIV
DON TOMÀS, SENYOR TAYABAS
Tom. ¡Senyor Tayabas! (Perqué l'haurá exquitxat al estornudar.)
Tay. Dispensi.
Tom. Fassi 'l favor de avisar á donya Maria... Acabi d'estornudar.
Tay. ¡Qué més voldria jo! (Se'n va estornudant.)
Tom. ¿Qui m'ho habia de dir? ¿Enamorarme als meus anys? La veritat es que més hauria valgut enamorarme y casarme cuan jove, perque are me rich de mi mateix, cuan penso que desde la primera vegada que vaig parlar ab la Marieta, ja fá tres setmanas, no puch passar per devant d'aquesta casa sense véurerla y parlar del nostre projectat casament; y parlarne en secret, perque tenim por de que la gent no 's rigui de nosaltres Aquí vé. Es guapa.
ESCENA XV
DON TOMÀS y DONYA MARÍA
Mar. Creya que no vindrias. ¿Qué guaytas? (Al veure que don Tomás mira á la sala.)
Tom. Si ningú 'ns sent, perque m'agrada molt renovar aquells temps de la juventud, pero tinch por que 's riguin del senyor Metje.
Mar. Tens rahó. ¡Éran tant bonichs aquells temps en que 'ns tutejavam, días que ara 's reproduhexen! Mes cuan s'enterin de que 'ns estimem...
Tom. ¿Qué diran lo meu germá y la meva neboda y fins l'asisten?
Mar. ¿Qué dirá 'l noy?
Tom. Lo meu germá m'estima molt, però la veritat es qu' ell pensava ser lo meu heréu, y no li fará grácia que 'm casi.
Mar. Tampoch á n'en Mariano.
Tom. Hé fet venir á l'Anselm y á la meva neboda, buscant una ocasió de parlarli y no sé trobarla. No goso.
Mar. Es molt simpática la teva neboda.
