Tom. Li teus guanyada per complert la voluntat, y axó ja es bastant: pero cuan sápiga que has de ser la seva tia...
Mar. Cuan en Mariano s'enteri de que tú has de ser lo seu padrastre...
Tom. Y lo pitjor es que aquesta situació no pot durar, perqué al poble tothom diu que 'ns casém.
Mar. ¿Quí ho ha dit?
Tom. Nosaltres matexos.
Mar. Jo á ningú n'he parlat.
Tom. Si no es necessari parlar per dirho. L'amor se sembla á las flors, que ab lo seu flayre descubrexen la seva presencia, encara que no 's vegin. Lo millor dia 'l teu fill y 'l meu germá s'enteran de nostres projectes.
Mar. La oposició del meu fill será tan gran com ho es la meva al seu casament que es un disbarat, al que may consentiré. Si jo cedís, potser ell cediria, pero no ho faré. Cert que ni tú ni jo necessitém lo consentiment de ningú per casarnos, pero no es agradable la oposició de la familia. ¡Si 'l meu fill no estés tan bojament enamorat! La teva neboda es guapa, bona, simpática...
Tom. Lo que no s'acut á una dona, no s'acut á ningú.
Mar. ¿Has endevinat lo meu pensament?
Tom. Crech que sí. ¿Pensas casá á en Mariano ab la neboda?
Mar. Y tots contents. Si ells se casessin, no podrían oposarse á la nostra boda.
Tom. Es cert, més hi há dos dificultats.
Mar. ¿Dos?
Tom. Que jo sápiga. Primera: que 'l teu fill está bojament enamorat, segons acaban de dirme.
Mar. ¿Segona?
Tom. Que la meva neboda está bojament enamorada.
Mar. ¿També ella?
Tom. ¡També ella!
Mar. ¡Tot nos contraria! ¡Mes qui sab! Se tractaran, y val tant la noya, que tinch confiansa de que en Mariano acabi per estimarla.
Tom. Axís fos.
Mar. Lluny de l'altra, l'oblidará, perqué l'ausencia es mare de l'oblit.
Tom. Vé en Mariano.
ESCENA XVI
DITS, MARIANO, SENYOR TAYABAS, després ANSELM y RAMONETA
Marº. M'han dit qu' era aquí ab lo seu germá y la seva neboda, á qui no tinch lo gust de conexer.
Tom. Jo m'hé anticipat per fer la visita de metje á la seva mamá. Per fortuna vosté está ben bò.
