Vés al contingut

Pàgina:La neboda (1900).djvu/39

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Marº. ¡Cuan menos ho sembla!

Tay. Passin que son aqui.

Marº. (¡La Ramoneta!) (S'apoya molt emocionat en una cadira.)

Tom. Entreu. Don Mariano, tinch lo gust de presentarli al meu germá y á la meva neboda.

Ram. ¡Ah! (S'apoya en un moble no poguent dominarse)

Ans. ¿Qué tens, filla?

Tom. ¿Qué es axo?

Mar. ¡Está glassada!

Ram. No es res. ¡Ja m'ha passat!

Tom. Séntat. (Se senta Ramoneta, tots la rodejan ab molt d'interés.)

Mar. ¡Té, pren aquestos globulillos! (Los hi dona y los hi pren.)

Tom. ¿Qué li dona?

Tay. La homeopatia.

Tom. ¡Devant d'un general de metjes!

Mar. Veurá com li fará bé.

Tom. Millor li sentaria una tassa de caldo...

Mar. Vaig á buscaria. (Se'n va.)

Tom. Tal vegada aniria més bé una copa de Jerez, donya Maria... (Se'n va.)

Tay. Lo que li aniria bé es un elixir que jo prench y ho cura tot. Vaig á buscarlo. Se'n va.)

Ans. ¿Te trobas millor, Ramoneta?

Ram. Pero papá, si no tinch res. Tinch set.

Ans. Vaig per aigua. (Se'n va.)

ESCENA XVII

RAMONETA y MARIANO

Marº. Per Deu Ramoneta, serenitat ó estem perduts.

Ram. ¿Sonmiém?

Marº. Crech que sí. Arribo desesperat de Barcelona al saber que habías marxat, y 't trobo á aquet poble y á casa de la mamá.

Ram. ¿Donya Maria es la teva mamá?

Marº. La que 't mima y sembla que 't porta molt d'afecte.

Ram. ¡Si sápigues que jo soch aquella á qui 'l seu fill estima y de qui no vol sentirne parlar!

Marº. ¿No sab qui ets?

Ram. La neboda del senyor metje, però no la botiguereta que vol enganyar al seu fill. ¡Pensar que t'há tret de Barcelona perqué m'oblidessis!

Marº. ¡Y qué 'ns han portat al mateix poble perqué no 'ns vegessim! Ramoneta, es necessari fingir que no 'ns conexém, perque si la mamá arriba á enterarse, estem perduts. Procura guanyarte la seva voluntat.

Ram. Crech que ja la tinch guanyada.