Tom. Pe'l meu gust, sí, perqué jo may estich tant content com cuan la tinch al meu costat.
Mar. No m' estranya, perqué la Ramoneta se fá estimar. A mi ja 'm té guanyada la voluntat.
Ram. Lo mérit no es meu; se deu á la bondat de vosté.
Mar. Ets molt modesta, y axó 't fá més digna d'estimació.
Ram. Gracias, y si m'ho permet, las hi donaré del seu bon afecte ab una abrassada. (S'axeca y abrassa á donya Maria.)
Mar. No tens preu, filla meva. Don Tomás ¡qué 'n será de ditxós l'home que 's casi ab ella!
Marº. ¿Vol dir, mamá?
Mar. Mariano, aquesta pregunta teva casi es una ofensa.
Marº. De segú que la senyoreta no pensa tal cosa.
Ram. Lo fill de vosté no pot tenir may l'intenció d'ofendre.
Mar. (Aprén d'ella.)
Ram. A mi 'm sembla, donya Maria, que si vosté 'm conegués bé, no opinaria de mi com opina.
Mar. No variaria 'l meu modo de pensar. (Ramoneta torna á sentarse.)
Tom. (Veig que has guanyat per complert la voluntat de donya Maria.)
Ram. (Més val axí.)
Mar. (¿No es una vergonya que 'l seu tío tinga de donarli conversa?) (Mariano vá ahont son Ramoneta y don Tomás.)
Marº. Avuy no há tingut que sortir del poble per cap visita.
Tom. No, per fortuna.
Marº. Me sorprén que al retirarse vingués á un poble á exercir la carrera.
Ram. Lo tio vá venir aqui á descansar, però: --Don Tomás, fassi 'l favor de veure 'l noy, que está molt malalt. --Per Deu, don Tomás, dongui una mirada al meu home, vosté que sab tant,-- y com lo tio es bó, però encara ho es més del que sembla, poch á poch, y sense ell adonarsen, s'ha convertit en metje de poble.
Mar. Que visita y paga la medicina.
Tom. Lo que á la terra no 's cobra, se cobra al cel.
Marº. Perqué la mamá no s'enfadi hé de estar al teu costat.
Ram. La situació es violenta.
Marº. Per ara se sembla á la d'aquell que va caure d'una torre molt alta. A mitj camí, mentres donava tomballons per l'espay, li vá cridar un: --¿Cóm vá, company?-- Per ara bé, respongué l'altre, però veurem al xocá ab la terra.
Ram. Aquí la terra es la teva mamá. ¡Cuán s'enteri! (Rihent.) Ara rich, mes tinch por de acabar plorant.
Mar. Tenen una conversa animada, com si 's coneguessin de temps. Me sembla que 'ls casarém.
Ram. La meva situació es falsa; diré al pare y al tio lo que passa.
