Vés al contingut

Pàgina:La neboda (1900).djvu/43

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Marº. ¡Per Deu no, ó estem perduts!

Ram. Sí.

Marº. Nó, de cap modo.

Tom. Sembla que 's barallan aquell parell.

Ram. No puch callar, no fora digne.

Marº. Veig que has caigut en grácia á la mamá; dexa que l' afecte aumenti y llavors li será més difícil negar lo seu consentiment.

Ram. ¡Mariano! (Ho diu alt.)

Mar. ¿Qué teniu?

Ram. Res.

Marº. Parlabam d'aquet ram que desitjava oferirlo á la senyoreta.

Mar. La cosa marxa. (A don Tomás.) ¡Ja l'han dut y no m'han avisat! (Lo prén.)

Tom. Un ram preciós. ¡Quinas flors tant delicadas!

Mar. Celebro que siga del seu gust. Vegi. (Li dona.)

Tom. ¡Quin flayre tant... (L'olora.) (Semblant á tabaco.) (Fa esforsos per no estornudar.)

Mar. Es per la Ramoneta.

Ram. Sempre finesas de vostè. (Olora 'l ram y estornuda tot seguit.)

Mar. ¿Estás constipada? (Don Tomás estornuda.) ¿Vosté també?

Tom. Lo ram nos há constipat. Olóril.

Mar. ¿Qué vol dir? (Pren lo ram, l'enflaire y també estornuda.) ¡Lo rapé del senyor Tayabas!

ESCENA XX

DITS, DON ANSELM y SENYOR TAYABAS

Tom. Li asseguro que es fort. ¡Moltas gracias, senyor Tayabas!

Tay. ¿De qué?

Mar. ¡S'ha lluhit!

Tay. ¿En qué m'he lluhit? (Los tres estornudan á la vegada, y 's treuhen los mocadors.) ¡Lo ram!

Mar. ¿Li sembla si he manat fer aquet ram, perquè vostè li fés pendre rapé.?

Tay. ¡Donya Maria! Una distracció, cualsevol la fregeix, dich la sufreix.-- ¡Es molt aquesta malehida llengua meva!

Ans. ¡Vinch encantat del jardí! Com l'ha transformat donya Maria.

Tom. Anem á véurel y estornudarém en plé aire (Tots se disposan á sortir.)