ESCENA XXI
DITS, JANET ab una carta
Jan. Carta, senyor Tayabas. (L'hi dona.) Cinch céntims pe 'l carté.
Mar. ¿De la seva senyora?
Tay. De la dona. (La llegeix,)
Jan. Cinch céntims de la carta.
Tay. May te descuidas de cobrá. Té, y vésten (Li dona cinch céntims y Janet s'en va.)
Mar. Llegexi.
Tay. ¡Ah! (Llegint.)
Mar. ¿Qué li diu?
Tay. ¿Eh? (Llegint.)
Mar. Estich impacienta,
Tay. ¡Oh! (Llegint.)
Tom. ¿No vé al jardí donya Maria?
Mar. Vagint; tots seguit soch ab vostés.
Marº. (¡Carta, y la mamá no vé!)
Tay. Cosas gravíssimas. Aquella...
Mar. ¿La botiguerota?...
Tay. Ha desaparescut de Barcelona.
Mar. Milló.
Tay. Pitjo, perqué sospita que ha vingut al poble.
Mar. ¡Senyor Tayabas! (Axeca involuntáriament la veu; al sentiria los que anaban sortint baxan á la escena alarmats.)
Tom. ¿Qué té alguna cosa 'l senyor Tayabas?
Mar. Que... s'ha posat malalt.
Tay. Jo...
Mar. (Posis malalt y calli.) He donat aquell crit al veure que 's tornava blanch, afinat.
Tay. ¿Vol dir, donya Maria?
Tom. Séntis. (Lo polsa.) Si té 'l pols normal.
Marº. (Jo soch lo metje que 'l curará.)
Mar. Tomás.(Don Tomás forma grupo ab donya Maria. Lo senyor Tayabas sentat y al seu costat Mariano. Los altres observan.)
Marº. (¿Qué deya la carta?)
Tay. Res.(Ara sí que 'm poso malalt de debó.)
Mar. Aquella ha tingut l'atreviment de venir al poble per enganyar al meu fill.
Tom. ¿Es possible?
Mar. ¡Tots los nostres plans per terra! Anem. (Van anantsen pel fondo.) (¡M'has de matar!)(Al passar al costat d'en Mariano.)
Marº. (¿Qué deu dir aquella carta?)
Tay. Esperis, que també vinch. (Alsantse. Quedan sols ell y Mariano.)
Marº. Vosté está malalt y no pot móures; y jo 'm quedo per cuidarlo.