Ans. Ho sento, perque m'agradaria rompre ab donya Maria, més avans ferli sentir la meva indignació per las injurias que á tú y á mi 'ns ha dirigit.
Ram. No 'ns conexia.
Ans. Rahó de més per callar. ¿Qui soch jo per ella? Un botigueret que treuría la rifa si casava la meva filla ab lo seu noy. ¿Qui ets tú per aquesta dona? Una menestralota que ha sabut enganyar á n' en Mariano. ¿Y qui es ella?
Ram. ¡Pare!
Ans. ¿D'ahont procedeix? De classe més humil que la teva. ¿Quí era? Una pobrissona?
Ram. Axó ho diu la cuynera.
Ans. Y es cert. Sento no poguerli dir que es vritat que jo tinch una botiga y d'ella visch, sense fer lo tonto recordant á la gent que vé á comprar, que 'ls meus antepassats possehían un títol de noblesa, cosa qu' ella no té, ni cap dels seus ha tingut; que es veritat que tú treballas y m'ajudas, pero també ho es que ella encara era més pobre que tú.
Ram. ¡Per Deu!
Ans. Pert cuidado: no ho diré per tú, no per ella, y també per no armar la grossa ab en Tomás, que s'ha enamorat d'aquesta senyora.
Ram. ¿També ho sab?
Ans. Al poble ho sab tothom, per més qu' ells dos creguin que ningú n'está enterat. Sospito que lo meu germá 'ns ha enviat á buscar per dirnos que ha pensat casarse; peró no sab com comensar. ¡Enamorarse als seus anys! ¡Y he de tenir per cunyada á la que no 't vol per nora!
Ram. ¡Pare!
Ans. ¡Ja sé '1 que vols dirme! Recordis qu' estimo al fill de donya Maria, ¿no es aixó?
Ram. Sí.
Ans. No renyexi ab ella, perquè qui ho pagaria seria la Ramoneta. ¿Ho endevino?
Ram. Sí.
Ans. Ditxosa edat, y ditxosa dona la que ha de ser la teva sogra y la meva cunyada.
Ram. Per ara sols una cosa me sembla segura, y es que será la seva cunyada.
Ans. Si no t'es sogra tindrás que contentarte ab que 't sigui tia ¡Despreciar á la meva filla! ¿Y qui es ella per despreciarte? Voldria que m'ho diguessin: ¿qui es ella? (Sembla que dirigeix la pregunta á Nando que entra en la escena.)
ESCENA II
DITS y NANDO
Nan. No ho sé.
Ans. ¿Sabs de qui parlo?
Nan. Na senyor.
