Ans. Com has dit: ¿no ho sé?
Nan. Perqué vosté m'ho preguntava.
Ans. No 't preguntava res. ¿Qué vols?
Nan. Dir á la senyoreta que s'han espessehit molt aquellas pastetas que 'n diu vegi la mel.
Ram. Bejamel. ¡Quin descuyt! ¿Ha tret lo cassó del foch?
Nan. ¡Si, senyoreta! ¿Aquellas trunfas negras, las tiro á l'olla?
Ram. Si son trufas.
Nan. Trufas ó trunfas tot es hú. Ab lo formatje l'han enganyada, perqué té mala olor y vehins, y fins me sembla que camina sol.
Ram. Si es de Rochefort.
Nan. Fort d'oló ¿Qué 'l llenso?
Ram. No.
Nan. ¿Y alló 's menja?
Ram. Bé's coneix que al pobre tío 'l tens á racció de ranxo.
Nan. Val més y es més sá que aquestas potingas.
Ram. ¿Ha arribat l'ordinari?
Nan. De la cuina l'he vist passar.
Ram. Vés á buscar 'ls dulces que ha de dur de Barcelona.
Nan. Hi vaig. ¡Quins gustos! (Se'n va.)
Ram. Sé que li agradan y vaig dir al tío que 'n fés venir.
Ans. Per lo vist tú dirigexes lo dinar.
Ram. Bé he de procurar que quedi contenta.
Ans. Si no 't guanyas la voluntat de donya Maria, haurem de convenir en que es una fiera.
Ram. Vaig á la cuyna.
Ans. Y si ho sab, dirá indignada: ¿cóm puch jo consentir que 'l meu fill se casi ab una cuinera.
Ram. Pero si tinch la fortuna d'endevinarli 'l gust, de que 'l diná li agradi y repetexi d'algun plat, pensará: --Aquesta noya 'm convé per nora, perque dirigirá a la cuinera y menjaré á gust.
Ans. ¿Tú vols conquistar á la sogra servinte dels fogóns y de las cassolas?
Ram. No hi ha com un bon dinar per guanyarse voluntats.
Ans. Si es axís, fés tot cuan sápigas per lluhirte, per que 'm sembla que 'l dinar d'avuy ha de ser decissiu.
Ram. ¿Per qué?
Ans. Sospito que 'n Tomás aprofitará la bona disposició en que un se troba després d'haber dinat bé, pera dirnos que pensá casarse, á fi de que avuy mateix tot quedi arreglat; y tot ho quedará, perque soch capás de dirli: --Escolta Tomás, si donya Maria 's casa, ¿quín motíu hi ha per que no 's casi 'l seu fill? Si tú ets digne de ser marit de donya Maria, ¿per qué no ha de ser digne la teva neboda de ser la dona d'en Mariano? ¿Per ventura no som tots de la matexa familia?
Ram. ¡No ho dirá!
Ans. ¡Qui sab! Pero convinguem en que fora un cop d'afecte.
Ram. Massa.
