ESCENA IV
DITS y RAMONETA
Ram. Escolti Tuyas, la necessito.
Tuy. Senyoreta, sols té que manarme.
Ram. ¿Vol entrar á la cuyna? Vosté que coneix los gustos de donya Maria, me dirá si lo que s'há disposat pe'l dinar li agradará.
Tuy. ¡Ja ho crech que li agradará! ¡No n'está poch de contenta! Ja fá duas horas que 's vesteix y s'há fet pentinar no sé cuantas vegadas, perqué may troba que li estiga prou bé 'l pentinat. Sembla que vulga enamorar á algú.
Ans. ¿Portará guants? (Baix á Tuyas).
Tuy. ¿Per qué? (Baix á Anselm.)
Ans. (Baix també á Tuyas.) Per tapar las punxadas d'agulla del dit.
Tuy. [(Baix també á Anselm.) Casi may se 'ls treu.
Ram. Que li agradará lo dinar, vosté ho soposa, mes jo desitjo que ella ho diga.
Tuy. ¡Haventla convidada don Tomás!
Ans. ¿Qué vol dir?
Tuy. Si tothom ho sab. Aném, senyoreta. (Se'n van Tuyas y Ramoneta.)
ESCENA V
ANSELM y DON TOMÁS
Ans. Ja ho sab tothom y ells creuhen que es un secret. No hi há com l'amor per atontar als joves, mes cuan s'enamora un que ja passa de la edat, com lo meu germá, se torna ximple.
Tom. ¿Has vist com há arreglat lo menjado la teva filla?
Ans. No.
Tom. Está preciós. No sé com s'ho há fet per cambiarho tot. Al mitj de la taula y há posat flors y al centro 'l rám que li há enviat donya Maria. ¡Quína senyora tant amable! ¿No es vritat que es amable?
Ans. ¡Axís, axís!
Tom. No: molt.
Ans. Molt si tú vols.
Tom. No es que vulgui jo, ho diu tothom.
Ans. No hem de renyir: ho es molt.
Tom. Estima á la Ramoneta.
Ans. No diré que no.
Tom. Has de dir que sí, perqué no 's pot negar lo que 's veu.