Vés al contingut

Pàgina:La neboda (1900).djvu/55

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ESCENA X

DITS y DONYA MARÍA

Mar. ¿Qué vols?

Marº. (¡Ho haurá sentit!)

Ram. (¡Ay pobres de nosaltres!)

Mar. ¿Qué teniu?

Marº. Res.

Mar. ¿Y tú, Ramoneta?

Ram. Res, donya Maria. (Estich confusa.) Ab permís de vosté uniré á donar ordres.

Mar. Ramoneta, estás conmoguda. (Li pren la má.) No sembla sinó que en Mariano... (Baix lo que dihuen ella y Ramoneta.)

Marº. (¡Ay! ¡ay! ¡ay!)

Ram. ¿Qué vol dir?

Mar. Cualsevol creuria que 't feya l'amor cuan vos hé sorprés.

Ram. ¡Quina idea, donya María! (Se'n va rient.)

ESCENA XI

DONYA MARÍA y MARIANO

Mar. (Seguint a Ramoneta ab la mirada, guaytant després á Mariano.) (M'estranya aquesta confussió. Potser s'han anticipat als meus desitxos y als de 'n Tomaset y ja s'han dit que s'estimaban.) Mariano.

Marº. Mamá.

Mar. (Vejam, probém.) ¿No es veritat que la Ramoneta es molt guapa?.

Marº. (Molta intenció tota la escena.) (Me sembla que sospita.) ¡Psh! Es bastant agradable.

Mar. No bastant, molt, y educada.

Marº. Bastant.

Mar. ¡Home, no sabs sortir del bastant! ¿Me negarás que la neboda de don Tomás se fá estimar?

Marº. Molt.

Mar. Al fi estem d'acort.

Marº. Sí ho estem mes del que vosté 's figura.

Mar. Axís fós. ¡Que més desitxaría jo! ¿Que li deyas á la Ramoneta cuan he entrat?

Marº. Teníam una conversació interessant.

Mar. ¿Li deyas...?

Marº. Que m'agrada molt...

Mar. ¿T'agrada?...

Marº. La sopa d'arrós, y ella m'ha dit que 'n menjaría al diná.