Ans. Si no mes vols dirme axó, ja ho sé.
Tom. No es de cuidado la enfermetat.
Mar. ¿Hi ha molt molts malalts al poble?
Tom. No. Tenim molta salut, gracias á Deu!
Mar. ¿Molta?
Ans. ¡Molta!
Ram. (La conversa es interessant!) (Pausa.)
Tom. Cert que 'l temps hi ajuda, perqué es molt bó.
Mar. ¡Molt!
Ans. ¡Molt!
Ram. (Lo tio no sab com comensar.)
Tom. (A Roma per tot.) (Resolt.) Anselm, ha arribat lo moment de darte una noticia.
Ans. Ja la sé: ¿que 't casas?
Mar. ¿Ho sabia?
Ans. Al poble tothom n'está enterat.
Mar. ¿També 'l meu fill?
Ram. Sí senyora.
Mar. ¿Qué 'n diu?
Ram. No ho sé.
Ans. Després de las paraulas de donya Maria, es inútil preguntar ab qui 't casas.
Tom. Es ella, si. Marieta, ja ho saben que 'ns casem.
Ans. No podías fer millor elecció.
Ram. (Per ara tot va bé.)
Mar. Don Anselm li agrahexo aquestas paraulas.
Ans. Merescudas.
Mar. (¡Estich conmoguda!) (S'assenta.)
Tom. (No puch queixarme del meu germá.)
Ans. En Tomás val molt.
Tom. Gracias.
Ans. Personalment té una posició y honors y, á més, procedim d'una familia noble.
Mar. ¡Ennoblida per aquell rey de pedra, de la Plassa de Sant Jaume!
Ans. La entrada de vosté, persona distingida, á la nostra familia, 'ns honra á tots.
Mar. Don Anselm es molt bó per mi.
Tom. Es just.
Ans. Y res més. Ara, si 'l meu germá s'hagués enamorat d'una dona... ¿qué diré jo?...
Ram. (Ja hi som ) Pare, vol fé 'l' favor...
Ans. Ja sé 'l que vols... Si s'hagués enamorat d'una botiguereta...
Mar. ¿Veus Tomaset com lo teu germá opina com jo.?
Ram. (¡Ja 's deyan de tu!)
Mar. Ja que 'm permet que 'l consideri com de la familia, don Anselm, li diré que 'l seu germá desaproba la meva oposició á que 'l meu fill se casi ab una menestralota, com vosté ha dit molt bé. ¿Cóm podria alternar la seva dona ab la familia?
Ans. Y ab vosté en particular. La seva oposició es molt fundada, y tú no deus insistir, Tomás. ¿Qué dirian si volguessis casarte ab una dona que hagués tingut per pare á un botigueret...?
Mar. Veurá: se potser filla d'un botigueret... y...
