Vés al contingut

Pàgina:La neboda (1900).djvu/60

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Ans. Sí senyora; mes suposis que á més de ser de tant humil origen, hagués tingut durant la seva juventut que cusir camisas de munició á tres pessetas la dotzena, posantli ella los botons y 'l fil.

Ram. (¡Ja l'ha feta 'l pare!)

Mar. ¡Es necesari distingir!

Tom. ¡Anselm! (Incomodat.)

Ans. ¿Distingir? Lo cás es igual, perquè no crech que hi hagi cap diferencia entre la posició social del seu fill y la del meu germá, y si vostè retxassa á una noya en tals condicions per l'un, també ha de retxassarla per l'altre

Mar. S'ha de tenir en compte...

Ans. Ah, sí, que 'ls nostres antepassats tingueren un títol, que 'l meu germá pot renovar cuan vulgui, y que 'l fill de vostè no 'n té cap. Mes d'axó, prescindimme.

Tom. ¡Anselm!

Ans. ¿Perquè t'enfadas? Per fortuna donya Maria no 's troba en lo cás que la noya á qui no vol per nora, y fá molt bé de no volguerla. No la vulgui donya Maria.

Ram. Y encara que 'l cás fós igual, jo tindria á molta honra que fós la meva tia, perquè sé que faria la felicitat del meu oncle.

Ans. No 'n dupto de que la fará.

Ram. Las sevas cualitats la fan digne d'estimació.

Mar. Tu 'm conexes bé, Ramoneta. (Abrassantla.)

Ans. Més del que vostè 's pensa.

Tom. Suposem que jo 'm casés ab una dona que de jove hagués hagut de treballar. ¿No he treballat jo? ¿No treballas tú?

Ans. Sí senyor, y treballant jo, descendent de nobles, me crech més honrat que 'l que de res ha arribat á molt y desdenya la classe d'ahont ha sortit. En cuan á la pregunta, donya Maria 't respondrá.

Tom. Variém de conversa.

Ans. No entench perquè 't molestas. Las mevas ideas son las de donya Maria.

Ram. Pare, vol fer lo favor de venir ab mi... (¡Per Deu!)

Ans. (¡Reventava si no ho deya!) (Mutis Ramoneta y Anselm.)

ESCENA XVI

DONYA MARÍA y DON TOMÁS

Mar. ¡Quina vergonya! ¿Qui li ha dit al teu germá que jo he sigut una cusidora? ¡Quína vergonya!

Tom. Pensi y diga lo que vulga l'Anselm estich resolt á portar lo casament endevant. No necessito 'l seu consell ni la seva autorisació.

Mar. ¡Quin afront! Sab que cusía camisas á dotze rals la dotzena. (Plorant.)