Tom. ¡Marieta!
Mar. ¡No 'm trobo bé! Crida á en Mariano perque m'acompanyi á casa.
Tom. ¿Y 'l diná? Pensa en la campanada que donarias.
Mar. No vull, no puch estarme aquí després del que ha dit.
Tom. Qui sab si ha estat casual.
Mar. No, intencionat. Crida al meu fill perque m' acompanyi á casa. No puch tenirme.
Tom. ¡Per Deu, Marieta! Si 'l teu fill te veu plorar pot haverhi un conflicte. Serénat. Crech que 'n Mariano vé. Vina... Baxém al jardí que 't dongui l'ayre.
Mar. ¡M' ha insultat!
Tom. Ha estat inconvenient, mes no t'ha insultat, per que 'l treball honra. Vina. No 't vegin plorar.
Mar. ¡Quin afront! ¡Quína vergonya! (Se'n van.)
ESCENA XVII
RAMONETA, després MARIANO y JANET, després SENYOR TAYABAS
Ram. Se'n van. Me semblava haver sentit plorar á donya Maria ¡Pobre senyora! ¡Lo pare n'ha fet massa!
Marº. Porta la carta tot seguit al correu.
Jan. Está bé. En cuatre salts y brincos hi arribo. (Se'n va.)
Marº. ¿Estás agitada?
Ram. Una mica. Lo tío ha anunciat al pare que 's casava ab donya Maria.
Marº. Será divertit que en lloch de casarnos nosaltres sigan ells els que 's casin.
Tay. (Ab ulleras negras. Les mohiments son de qui casi no s'hi veu.) ¿Qui es que 's casa?
Marº. ¿Vosté senyor Tayabas?
Tay. Jo no, perqué soch casat.
Marº. Donchs si no es vosté será un altre. (Mariano agitat passa á l'altre costat; lo senyor Tayabas se dirigeix ahont era.)
Tay. ¿Quí es aquet altre que 's casa, don Mariano?
Ram. Jo no soch don Mariano.
Tay. Una veu de dona, y 'm sembla que era en Marianet qui 'm parlava.
Marº. Sí, jo soch. (Cambiant de puesto, agitat.)
Tay. ¡Ah! ¡ah! Don Mariano á la frábica...
Marº. A la fábrica, senyor Tayabas.
Tay. (¿Ahont es?) No hi ha manera de que dexi de dir frábica...
Marº. Y tratana
Tay. Y gamatzém. Però ¿ahont es don Marianet?
Marº. ¿Qué no hi veu? ¿Qué significan aquestas ulleras?
Tay. No me'n parli. ¡Per poch me quedo cego! ¡Figuris!...