Vés al contingut

Pàgina:La neboda (1900).djvu/62

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Marº. ¿Y axó?

Tay. Firugis, dich figuris don Mariano (Joch d'escena, del cual resultin las equivocacións del senyor Tayabas.)

Ram. Si no es ab ell ab qui parla.

Tay. ¿Donchs ab qui parlo?

Marº. Ab mi.

Tay. Tant aviat té veu d'home com de dona.

Marº. Realment vosté no está bó.

Tay. ¡Qué he d'estar, home, qué he d'estar! Figuris...

Marº. Continuhi, ¿qué li ha passat?

Tay. Figuris que un home al sortir de casa may sab ahont anirá á parar. Exemple: figuris que fá d'axó ja molts anys...

Marº. Si fá molts anys tardaria massa á contarho. Cóntins lo d'ara.

Tay. Figuris que jo prench lo tren molt descuydat de lo que había de succehirme. ¡Figuris!...

Marº. ¿Varen descarrilar?

Tay. No, senyor.

Marº. Vá haberhi un xóch?

Tay. No, senyora.

Marº. ¿Qué li vá suecehir?

Tay. Lo pitjor que podia succehirme, me vá entrar una bolva de carbó de la camolotora, dich locomotora, á cada ull. ¡Quín patí! ¡Quín sufri! Allò era morir y pensava quedarme allí y no poder tornar aquí. ¿Y qui m'aussiliava, qui?

Marº. Vosté es qui 'ns ho té de dir.

Ram. Sí.

Tay. No hi había consol per mí. ¡Y quin sufri!

Marº. ¡Y quin patí! Ja 'ns en hem fet cárrech, senyor Tayabas.

Tay. ¡Si vostés se'n fan, figúrintse si me 'n faria jo! La gent del vagó se vá compadir de mi. Eram set: un sargento de carabiners, xato per més senyas; un cansaladé que tot ell era cansalada, rodó com una bola, grexós y plé de tacas, y una senyora tan grossa que habia pagat dos assientos, n'ocupaba tres y encara estaba estreta; un dentista empenyat en que algú de nosaltres había de tenir mal de caxal y s'oferia á arrancarlo sense patir... ell. Després...

Marº. ¿Qué va pasar després?...

Tay. Que al sentir los meus ays, gemechs, crits y planys, tots me varen bufar els ulls per treurem las bolvas.

Marº. ¿Y 'ls hi van treure?

Tay. No senyora, mes ab las alenadas me vaig enterar de lo que habían menjat per esmorsar: y com alguns s'havían desdejunat ab sebas y altres ab all y oli, vaig haver de arrimarme á la portella per treurer lo que tenia al ventrell, quedantme lo que tenia als ulls.

Ram. ¡Senyor Tayabas!

Tay. Molt senyora meva.

Ram. Lo que conta fá riure.