Tay. A mi 'm vá fer plorar.
Marº. Ho crech.
Tay. Oh, no 'n tingui cap dupte. Al arribar á casa crido al metge, me treu las malehidas bolvas, me dona remey que m'alivia, mes no m'evita la inflamació, que m'obliga á portar ulleras fumadas y anar á las palpentas. Hi veig poch, tan poch que sé que vosté es don Mariano y vosté una senyora, mes no veig bé la fisonomia de la cara. (Pren l'un per l'altre.) Tinga don Marianet las cartas de la fábrica. (Las allarga á Ramoneta.)
Ram. Soch jo, no ell.
Tay. Dispensi. Tinga. (Vá ahont era Mariano que s'haurá adelantat y 's troba darrera d'ell.
ESCENA XVIII
DITS, DONYA MARIA y DON TOMÀS
Mar. Estich resolta. No m'esposaré á que 'l teu germá torni á mofarse de mi dinant ab ell.
Tom. ¡Marieta!
Mar. Es inútil. No dino aquí y ara mateix marxo del poble,
Marº. (¿Qué té la mamá?)
Mar. Senyor Tayabas, ha arribat á punt, perque tindré necessitat de vosté.
Tay. Sempre á las sevas ordres, encara que ara no 's pot dir de mi que no hi veig mes alli del meu nas, perque ni sisquera al nas arriba la meva mirada. Tinch moltas cosas que dirli. ¡Ho he averiguat tot, tot! (Baix.)
Mar. Tomás, surt ab cualsevol pretext ab en Mariano.
Tom. Mira que tothom s'enterará... (A donya Maria.)
Tay. Aquella poca vergonya que vol casar se ab lo seu fill, es al poble y... (Ho diu á Mariano creyent parlar ab donya Maria.)
Marº. (Lo senyor Tayabas vol guanyarse una bofetada.)
Tay. Y 'l seu pare es tant desvergonyit com ella, perque l'ha acompanyada aquí.
Tom. Don Mariano. ¿Vol que anem á fumar un cigarro fins l'hora de dinar?
Marº. (Volen tréurem y jo vull enterarme.) Gracias, entraré al seu despatx á llegir aquestes cartas, y escoltaré.) (Se'n vá.)
Ram. (Me sembla que sobro.) Vaig á veure si enllesteixen los criats (y á enterarme de com acaba aixó...) (Se'n vá.)
