ESCENA XIX
DONYA MARÍA, D. TOMÁS, SENYOR TAYABAS, després ANSELM
Mar. Parli, estem sols.
Tay. Que li sembla de la seva vinguda, del seu atreviment.
Mar. ¿De qui?
Tay. Si acabo de dirli.
Mar. Vosté no m'há dit res.
Tay. Estaria distreta y no m'há sentit cuan li deya que á pesar de la inflamació dels ulls no he perdut moment per cumplir l'encárrech de vosté, y he averiguat que la noya ab qui don Mariano vol casarse, deu ser una poca vergonya y mes poca vergonya que ella 'l seu pare. (Èntra don Anselm.)
Ans. ¿Lo pare de la estimada de 'n Mariano?
Tay. Jo creya qu' estabam sols.
Mar. Pot parlar. Es lo germá de don Tomás. Sentint al senyor Tayabas, se convencerá de si faig bé ó no oposantme á que 'l meu fill se casi.
Tay. Molt be donya Maria, perque 'l pare demostra que no te cap idea de la dignitat.
Ans. ¿Vol dir senyor Tayabas?
Tay. Cap, perque aquest home sense principis, s'ha prestat á acompanyar á la seva filla al poble per engatussar á don Mariano y cassarlo.
Ans. (¡Jo li pego!)
Tom. ¿Pero ahont s'han ficat, que ni l'arcalde ni ningú me'n sab donar rahó?
Ans. Potsé á casa teva.
Tay. Donya Maria, jo 'm pensava que eram sols y ja 'n surt un altre. ¿Que m' escolta molta gent?
Mar. Don Tomás y 'l seu germá, que desitjo que 'l sentin. ¿N'está ben segú de que son aquí?
Tay. La meva senyora ha preguntat á la carboneria, al forn, á las vehinas, pretestant que tenia que donar al pare de la menestralota una noticia molt important, y tots li han dit que había vingut á aquet poble.
Mar. (A don Tomás.) ¿Comprens la negativa de'n Mariano?
Tay. Gracias de que 's digni tutejarme donya Maria. Es una proba d'afecte qu' estimo. ¿Perqué han vingut me pregunta?
Mar. No li pregunto res. Ja sé prou.
Tay. Han vingut per ferse visibles, (Parla sens que ningú se 'l escolti, fins trobarse ab Anselm.) per impedir que 'l seu fill se distregui d'aquest amor, indigne d'ell, que amarga la existencia de vosté, donya Maria. Gent desvergonyida, despreciable.
