tampoch. ¿Cóm t'ho arreglas perquè aquesta senyora begui un ou del dia?
Ant. Me vaig prevenir la setmana passada al anar á mercat y 'n vaig portar duas dotzenas.
Miq. ¿Y son aquestos los ous del dia que 's pren?
Ant. Ja ho son del dia... que 'ls varen pondre las gallinas. Ara aniré al covadó y n'hi posaré tres ó cuatre, perquè cuan la senyora Marquesa baxi al galliner los puga treurer ella matexa.
Miq. ¡Y ab la bona fé que se 'ls beu! (Se'n va Antonia.)
ESCENA II
MIQUEL y TUYAS
Miq. Calla; la dona s'ha descuidat lo cigarro. Are me'l fumaré y 'l diumenge li buscaré rahons perquè l' ha perdut.
Tuy. ¡Miquel!
Miq. ¡Eh! (Anava á encendrer lo cigarro y creyent que es Antonia qui 'l crida, apaga 'l misto, y 's fica 'l cigarro á la butxaca.) Me pensava que venia la dona.
Tuy. Soch jo, que torno de plassa cansada, cremada y aburrida, perquè á aquet poble no s'hi troba res.
Miq. Qué dius ara. Aqui hi há de tot.
Tuy. ¿Ahont hi ha badella?
Miq. ¿Qué badella? ¡Badellas! A casa, sense anar més lluny, n'hi há una.
Tuy. Però no 'n venen.
Miq. Si que la vench, comprámela.
Tuy. ¿Voléu que fassi estofat d'una badella entera? Tampoch hi há carn de tocino, y á la senyora li agradan molt las monjetas ab llomillo.
Miq. Féslashi ab sal-piquet.
Tuy. Parleuli de menjars ordinaris y vos despatxa, perquè creurá que voleu recordarli cuan cusía camisas.
Miq. ¿Ella ha cusit camisas?
Tuv. Y 'ls hi pagavan á dotze rals la dotzena, y encara tenia que posarhí 'ls botons y 'l fil. Axó si; á la primera posada 'ls botons saltavan, perquè per no gastar fil sols hi donava una puntada. ¡Quína mestressa!
Miq. ¡Veig que li portas un afecte rabiós!
Tuy. No sab apreciar lo mérit de una cuinera com jo. No vol res ab bejamel, perquè diu que es menjá blanch sense sucre; la salsa mayonesa diu que es all y oli sense all. Un dia li vaig posar un pollastre saltat, y 's pensava que tenia que saltar al plat. Un altre dia li dono bifftech al Madera...
Miq. ¿Al Madera? ¿Bifftech, á la fusta?
Tuy. Madera es un vi.
