Miq. Ja hi encatxa bé un trago després d'un tall de carn.
Tuy. No 's beu,
Miq. ¿Se menja 'l vi?
Tuy. Se'n fá la salsa.
Miq. Aquí sols el tirém al estofat.
Tuy. Al bifftech hi habia champignons, y ella 'ls vá pendrer per bolets. Un dia li vaig donar _bisque d'ecrevises_... ¿Sabéu que es?
Miq. Aquí no dihém visca de escrivissas, sinó visca molts anys.
Tuy. Sempre estéu de broma. Un cop se'm vá enfadar perque li vaig dir si volia que li posés un timbal de macarrons, y 'm vá respondrer que no volia menjars de cuartel. Las perdius las vol frescas.
Miq. Jo també.
Tuy. Axó es no saber menjar; se penjan al sostre per la cúa, y quan cauhen, estan á punt...
Miq. D'empodegá á tot lo vehinat.
Tuy. ¿Qué sabeu vos, qué sabeu? A Fransa matan á l'istiu la virám que s'han de menjar á l' hivern, y encara no la troban prou tendre.
Miq. Siguent tant putinés, ara m'asplico que hi hagi tantas malaltias á las ciutats. ¿Qué valen los vostres plats comparats ab los nostres? Apa, comparém.
Tuy. Sopa de finas herbas,
Miq. Escudella de sagí.
Tuy. Llenguado al gratin.
Miq. Bacallá á la llauna.
Tuy. Salmón, salsa tártara.
Miq. Bacallá ab romesco.
Tuy. Salmí de perdigots.
Miq. Perdius á la vinagreta. ¿Y qué me'n dius del arrós ab bacallá? ¿Y qué me'n dius del bacallá esquinsat? (,Y qué me 'n dius del bacallá ab una negada d'all y oli? ¿Y qué me'n dius del bacallá ab zanfaina? ¿Y qué me'n dius del plat catalá que val per totas las vostras potingas.
Tuy. ¿Quin?
Miq. ¡Fabas ab medallas!
ESCENA III
DITS, NANDO y ANTÒNIA
Nan. Salut y á la órden.
Ant. 0la, general del ranxo.
Nan. Pe'l ranxo vaig. Tú ja has tornat de plassa.
Tuy. No 'n diguis plassa, que ni á plasseta arriba. ¡Quín poble més fastigós!
Nan. Donya cuinera; més respecte á aquet poble ahont jo hi visch y m'hi trobo bé.