Miq. Ja ho crech: á casa qui goberna no es lo teu amo, sinó tú.
Nan. Goberno perquè sempre faig lo que ell vol y li endevino lo que desitja.
Ant. ¡Pobre don Tomás! L'atipas de ranxo com si encara estiguésho al servey y corrent per aquestos mons de Deu.
Nan. ¡Qué ranxo! Ahir li vaig donar sopa de seba y cargols á la repetellada. ¿Es ranxo axó?
Miq. ¡Sembla que t'has proposat matar al senyor metje!
Nan. Avuy hé pensat donarli una guatlla dintre d'un pebrot. Ja veyéu si 'l tracto bé. Sempre 'm diu: Nando, si 't morissis no sè com m'ho faria; y jo li repetesch: --Perdi cuidado, que ja procuraré morirme després de vostè perquè no passi apuros.
Tuy. ¡Ja ha sortit l'andalús!
Nan. Soch d'Altafulla, com tú matexa.
Ant. ¿Pero has estat á Andalucía?
Nan. ¡Quína terra aquella! Alli las criaturas cuan maman ja cantan peteneras. ¡Ay! ay! ;ay! (Cantant.) Compras rehims, 'ls penjas, y l' endemá ja 'ls trobas convertits en pansas; entras á una taberna y demanas cinch cèntims de vi. ¡Què vi negra! Un vás ben gran de vi de Málaga ó de Jerez, perquè á Andalucía no n'hi há d'altre: á Sevilla hi há la Torre del oro, que es tota ella d'or pur.
Miq. ¿Y no se l'emportan?
Nan. No, perquè la tenen dintre d'un globo de cristall, y damunt del globo hi há una gábia ab un lloro, que axi que algú s'hi acosta massa, crida: ¡Lladres! ¡Lladres!
Tuy. ¡Nando! Mira que 'l teu amo s'enfitará si li donas totas las guatllas que hás dexat anar.
Miq. ¿Y tú ho has vist tot lo que dius?
Nan. Com haberho vist, no ho hè vist, perquè á Málaga no hi hé estat may; però de que m'ho han contat, podeu estarne certs.
Tuy. Escolta, Nando! (Miquel y Antònia estaran arreglant cosas, del tot apartats de la conversació.)
Nan. Escolto, prenda.
Tuy. Dexéms de prendas. Jo crech que tú m'estimas.
Nan. Pots creurho. Ja sabs que no hé anat may á Barcelona sense véuret, y al saber que venias al poble ne vaig tenir una gran alegria, perque tú ets, prenda...
Tuy. Jo soch la Tuyas de Altafulla, com tu mateix, y no m'agradaria casarme ab un... ¿Vols que t'ho digui clar?
Nan. Dígas.
Tuy. Embustero.
Nan. Embustero, no; devegadas potser exagero una mica...
Tuy. Un bon tros. ¿Ja has parlat al teu amo?
Nan. Encara no, però un d'aquets dias li dich que jo, en Nando de Altafulla, penso casarme ab la Tuyas de Altafulla. Ell me dirá: --¡Nando!-- Jo respon
