Pàgina:La papallona (1902).djvu/154

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
154
narcís oller

del cobrellit; tan migrada era la llum que davan á l' estancia 'ls dos fils de claror polsosa qu' enribetavan los ajustats finestrons. Aquell panteig afadigós que feya alenar fins els llensols y abrichs, no havía mimvat, y ja asseguda, la Madrona se 'l sentía á l'orella més fort, més viu, com si la fosca donés major vibració als sòns ó escursès las distancias.

La pobra dòna desitjava recullirse pera trassarse 'l plan de defensa qu' aquella anguniosa situació requería y no ho lograva. Fins la feble respiració del menut semblava més forta y la corprenía á voltas ab el sobre-salt que causan, á mitxa nit, els sorolls misteriosos. De tant en tant, semblava condormirse tot, y llavors, avansavan per sa pensa las ideas que l' intranquilitat d' esperit havía tingut fermadas; mes, prompte un gemech de la malalta, que 's remenava pe 'l llit, el trontoll d' un cotxe, que feya vibrar tota la casa, ó 'l crit d' algun marxant, que arribava fins allí, trist y endormiscador, però massa viu encara pera no interrompre 'l repós que calía, l'alarmava, la foragitava y trencava un cop més sas reflecsions.

A l' hora de dinar, mentres menjava tota sola á la cuyna, asseguda no més de gayrell á la cadira sens ni mirar lo que 's ficava á la boca y al soroll amohinador de plats y vidre que movía la Sió á l' aygüera, fou cuan aquella pobra dòna vejé ben dissenyadas las fonts de la seva salvació. Dida, ab temps no 'n mancaría; lo que ara calía era trobarne una de moment. Veuría á D. Miquel; molt sería qu' aquest