senzill biombo de tela dissimulat ab el meteix paper de las parets. Aixís, ab pochs diners, l' amo havía improvisat un altre reservat, ocupat llavors per duas jovenetas y dos jóves alegrement aparellats. Aqueixa felís concomitancia acabava de dar color á l' escena qu' als ulls d' en Sugranyes y en Marlet tenía 'ls seus punts de tiberi.
Aixís, mentres els altres dos, esperant el dinar picavan las olivas y rabets, flayravan els quadros penjats, ó fullejavan la llista; ells tot era escoltar las sonoras riallas de las vehinas, plèns de fruició, y tafanejar per las escletxas del biombo si eran rossas ó morenas, lletjas ó guapas, y com anavan vestidas.
—Y donchs, que no hi haurá Champagne?—feu en Marlet, notant la falta de copas pera béuren.
—No faltava més!—exclamá rumbosament l' anfitrió.
Y doná orde de que 'n portessin quatre ampollas de primer entubi y que no manqués pas el ví de Sauterne pera las ostras. Sería un dinar com cal: l'americá 's volía lluhir.
Mes, y cóm los feyan esperar! may acabavan! La vista d'aquella taula ab las cadiras á ella encastadas com recordant lo precepte de l' urbanitat que priva de tocarlas fins que l' hora sòna per tots, los hi comunicava insoportable frisansa. May tan anyorat un divan ó un sofá. La sanch jove 'ls dava desatent. Tots los recursos de la distracció estavan apurats, els vehins, des que s'havían adonat de la companyía, parlavan baixet y tenían els ulls fits en
