Pàgina:La papallona (1902).djvu/202

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
200
narcís oller

Gran Duquesa, fentli chor els demés. Per fí, ventá l' ampolla á la paret, disputant arreu si era allí ahont havía topat, ó á terra. En Llassada que, si s' havía entretingut exaltantlos, no va perdre un moment el seny, se maravellava de véurel tan atolondrat y criatura. Los altres dos companys aplaudían desaforadament.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

En fí, que quan aquells jóves van baixar l'escala, ab els colls del sobretodo drèts y 'ls barrets al clatell, quedava probat que, en quant á plagas y terribles, ningú, ningú 'ls hi passava la má per la cara!