Pàgina:La papallona (1902).djvu/204

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
204
narcís oller

algun recort del dinar y somreya, se reya d' ell meteix.

Així 'l crepúscul aná avansant, aquells núvols de foch van anar amoratantse, tenyintse de zinch, agrumollantse y per fí 's fongueren en fantástica cigonya sense potas que restá nadant per l' horitzó verdós. Llavors en Lluís s' aixecá y emprengué 'l camí de la ciutat vella. Aquella posta de sol no havía lograt entristirlo; sentía refetas las forsas, y fòra la pesantor del cap, aquell enterboliment se transformava en esbojarrada alegría. Per la plassa de Catalunya formiguejava un devassall de gent y cotxes que venían de la Rambla, y quan embocá aquesta vía, la trobá plena de marejador moviment.

Era al bó del mercat de las palmas, era l'hora de retorn de passeig, quan hi conflueixen tots els cotxes de luxo, tota la gent elegant. La Rambla dels Estudis estava plena de llorers, la de las flors presentava á una banda y altra llarchs rengles de palmas que 's blincavan y movían graciosament sota l' arbreda. L' espay s' enfosquía á mida que la papallona anava internantse per l' ampla avinguda; los vianants anavan convertintse en meras siluetas de colors esmortuhits, dels que resaltava la blancor de las camisas bruscament barradas de negre per las corbatas; clarejava pe 'l brancám aquell cel color d'aygua que té tota la melangía dels estanys, y, al darrer terme del passeig, demunt la negror dels caps, brandejava tot un bosch de palmons que s' entrellassavan en arcuacions góticas, flamejavan aislats ó avansavan