drèts com gegantins plomalls. Era un bosch d'Orient que caminava ab la remor del vent enjogassat, plé dels clams y alenadas de joya d' una entrada triomfal. Y al costat d' aqueixa maror aturdidora, interminables ruas de cotxes particulars ab las cobertas llepadas per aquella llum crepuscular, venían de tot arreu á aumentar la confusió dels ómnibus y carros, sembrant l' esglay á cada pas, trencant la torrentada de la gent de peu.
En Lluís, aquell xuclador de l' alegría vehina, que ja duya 'l cervell prou inflamat per la recent disbauxa, 's sentí ben prompte bullir las sanchs. Un mareig, una borratxera d' imaginació tant més violenta quant més privat se trobava d' esbravarla, s' apoderá del seu esperit. Allá, al lluny, auavan encenentse saltats fanals; allá, al cel, encenentse los primers estels; pe 'l seu costat desfilava tot un floret de noyas rialleras; l' hora del amor venía volant ab son vel misteriós, encenent antorxas, llensant sagetas, despertant desitjos.
Y així inflamada sa imaginació, 's trobá en Lluís detingut sobtadament á la travessera dels carruatges, devant de la Porta-ferrissa. Llensada la vista á la sòrt, ovirá una dòna qu' emprenía l' acera, llesta com una dayna, girant continuament el cap com si s' escabullís d' algú. Sa silueta era distingida; cobríala de dalt á baix un water-proof negrench, y un vel espés de blondas, caygut á mitja cara y entortolligat al coll, amagava per complert tota sa fesomía, com si no bastes á recatarla la foscuría del carrer.
