La papallona doná per perduts sos passos y s'entorná al mitx del sorollós mercat, deixantse endur per la corrent que baixava. De sobte, á contra claror d' una droguería, veu destacar altra volta en silueta aquell water-proof, aquell vel de blondas. Era á l' acera dreta; la dama s' escabullía, llisava per las parets, fregava á flor la gent ab pas fugitiu. Ell hi corregué; mes, al arribar al Pla de la Boquería, hont la llum natural, sense l' arbreda, semblava encare esplayarse, 's sentí com marejat per l' amohinós trahut de personas y cotxes qu' allí recobravan color y relleu. No havía atrapat encare á la escomesa dòna, y va creure qu' altre cop se li escapava. Era qu' havía decantat pe'l carrer del Hospital.
—Bé, molt bé;—exclamá, al veure que trencava per aquells barris.
Y en quatre salts se li plantá al costat y li tirá amoretas. Ella s' estremí, girá 'l cap ab altivesa, y entornantsen rebenta cap á la Rambla, 's fongué quí sab ahont.
Aquesta endiastredura enardí l' interés del estudiant. “No hi havía dubte; duya un tráfech entre mans; ell volía descobrirlo. Aquell modo d' anar, l' hora... qu' era l'hora dels misteris, dels enredos, dels amors d' amagatotis.„ Y escorcollava ab el ulls, flayrava, escoltava com un cassador. No podía havérseli escapat de dèu passas, y las recorría, resseguint esverat, infatigable, fins els recons més foscos. Si tornava á atraparla, no sería tan imprudent; la seguiría d' amagat.
