Pàgina:La papallona (1902).djvu/209

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
209
la papallona

Gent cansonera, parada á las portas dels cafés ó de las botigas, los feyan baixar de l' acera, y una de las vegadas torná á perdre á la fugitiva. Llavors en Papallona atravessá 'l carrer adalerat, y, al traspassar la gent entre la qual aquella havía desaparegut, se vejé sorprès. La fugitiva estava plantada d' esquena al peu d' un aparador de bazar ab posat de recelosa. Un somrís, qu' ell interpretá com de delicada promesa, s' escapá d' aquells llabis que las blondas no cobrían, y l' escomesa fou llavors més valenta, més tossuda que may.

Ab el cor agitat, els ulls encesos, l' imaginació exaltada, l' estudiant seguí sa conquista per las fosquedats dels carrers de Lancáster y Arch del Teatre, fins á pararse sobtadament en la travessía de Montserrat, devant de la casa hont entrá la desconeguda. D' una llambregada en Lluís resseguí tot aquell devanter, tan amagat per la fosca, que sols s' hi veya 'l llarch enfilall de finestretas per hont la llum de l' escala espargía una claror color de taronja. Devant seu tenía l' entrada, estreta y petita, qu' havía ja atravessat la gruada dama. En Lluís no podía titubejar; la miseria qu'allò respirava era prou eloqüent. La rata havía caygut á la ratera. Y entrá decidit, y s' aventurá á pujar escaleta amunt, sentint puntejar á la perseguida, veyent á cada revolt escórrers pe'l replá superior la faldilla de seda que l' ayre inflava per sota 'l water-proof. Y una rialleta d' esperansa y d' orgull de conquistador l'il·luminava la cara, y com més anavan pujant, més dalit prenía, més